[Video] Aigua: Font de vida o de negoci?

La situació de l’aigua que viu avui Catalunya en totes les seves vessants està lluny de la lògica que ens parla de l’aigua com un Dret Humà i un bé comú no patrimonialitzable per una minoria. Tal com mostra la infografia que ha presentat la plataforma Aigua és Vida, les dinàmiques i polítiques actuals en la gestió del servei, en el bon estat ecològic de les masses d’aigua i en la malentesa garantia d’abastament mostren l’existència de conflictes repartits arreu del territori on una immensa majoria de la població surt clarament perjudicada per la gestió mercantilista d’aquest recurs.

Així, a nivell de gestió del servei veiem com la privatització del subministrament d’aigua, que afecta a un 83% de la població, suposa un encariment de tarifes mig del 25% respecte els municipis amb gestió pública, i que en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona arriba al 92%, amb un impacte sobre la ciutadania de 124€ addicionals cada any a pagar en el rebut. La gestió lucrativa de l’aigua es veu també en casos com el de Girona, on l’ajuntament destina els ingressos del cànon concessional a pagar obres d’art, o amb la irresponsable privatització d’Aigües Ter-Llobregat, que tindrà un sobrecost superior als 3.000 milions d’€.

La contaminació present als nostres rius i aqüífers troben el seu origen en la pràctica generalitzada segon la qual “qui contamina NO paga”. Exemples d’aquest principi els trobem amb la contaminació per nitrats àmpliament estesa per tot el territori fruit de l’activitat de la indústria porcina o en els abocaments incontrolats i il·legals de sals al Llobregat que realitza l’empresa Iberpotash. Segons la diagnosi feta per l’Agència Catalana de l’Aigua, un 57’7% de les masses d’aigua estan en mal estat. La situació ha anat empitjorant des del 2010 a pesar que les pluges han estat importants i l’activitat industrial ha dimsinuït per motiu de la crisi.

A Catalunya, els cabals ecològics dels nostres rius ni es respecten ni s’apliquen, tot i que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment que els determinava i que la llei d’aigües deixa molt clar que els cabals ecològics o de manteniment són una restricció prèvia a qualsevol tipus d’ús que no sigui el de boca en període de sequera. Les capçaleres dels nostres rius són curtcircuitades per centenars de minicentrals hidroelèctriques que deixen els rius completament secs.

Per si això fos poc, es projecten d’amagades nous transvasaments d’aigua a Barcelona sota una falsa aparença de manca de garantia. El transvasament cap a Barcelona del Roina, de l’Ebre i del polèmic canal Segarra-Garrigues són els principals projectes de construcció de grans infraestructures inútils i faraòniques en les que grans corporacions pressionen a un segrestat govern a què atorgui més i més obres sense justificar-ne la seva necessitat ni viabilitat. Així mateix la gestió mercantil de les fonts d’abastament perpetua la sobreexplotació del Ter, incomplint-se’n els cabals ecològics.

També a l’Ebre la situació és preocupant. Els problemes de subsidència, salinització i regressió del vulnerable Delta de l’Ebre, reconegut internacionalment com a Reserva de la Biosfera i territori on hi viuen més de 50.000 persones, són enormement greus. Tanmateix, mitjançant Plans que només suporta el paper, s’incorporen al nou Pla Hidrològic de l’Ebre 400.000 noves hectàrees de regadiu i més de 40 embassaments, incrementant substancialment els riscos i la vulnerabilitat del Delta.

Des d’Aigua és Vida, en la qual participa Ecologistes en Acció, creiem que cal repensar el paper de la governança de l’aigua a casa nostra en la seva globalitat, caminant cap a la construcció d’un model democràtic, transparent i solidari on primi l’interès general de població, la sostenibilitat dels ecosistemes i la justícia social i ambiental.




Visitants connectats: 424