Tot i les seues baixes emissions, l'energia nuclear no és cap solució al canvi climàtic pels greus inconvenients i perills que comporta. A més, l'aportació nuclear al consum energètic del món és molt escassa, per la qual cosa la seua extensió als nivells necessaris requeriria uns esforços tècnics i econòmics desorbitats. Per a Ecologistes en Acció és molt més pràctic, segur i sensat dedicar aquestos esforços a desenvolupar energies netes i tècniques d'emmagatzematge d'electricitat, i també a mesures d'estalvi i eficiència.

L'energia nuclear aporta aproximadament el 4,4 % de tota l'energia consumida en el planeta. Actualment hi ha 438 reactors oberts, incloent-hi els del Japó, que es troben tots parats menys un. Considerant les emissions mitjanes del sistema energètic, només contribueixen a evitar el 4,5 % dels gasos d'efecte d'hivernacle, cosa que resulta una magra aportació, tenint en compte els problemes i perills que comporta aquesta font d'energia (eviten un 14 % de l'emissió de GEH en la generació d'electricitat).

Les centrals nuclears produeixen grans quantitats de residus radioactius de molt baixa, baixa, mitjana i alta activitat que han de ser mantinguts apartats de la biosfera per evitar que les radiacions ionitzants danyen els sers vius. Encara que menys abundants en volum, són especialment perillosos els d'alta activitat, perquè són radioactius durant centenars de milers d'anys. La gestió d'aquestes substàncies implica grans esforços, tant tècnics com logístics, i, sovint, en molts països del món, va a càrrec dels diners públics o de taxes satisfetes pels consumidors. Açò ha sigut així a la Unió Europea fins 2005, quan el Consell de la Competència va intervenir tes en l'assumpte. Tot i així, el cànon satisfet pels productors de residus no serà prou per a cobrir el cost total de la gestió.

A més de la generació dels residus, està el problema de la seguretat. L'accident de Fukushima va portar una altra vegada a primera línia de debat el risc que comporta tenir les centrals nuclears en funcionament. En el cas de Fukushima, les encara no resoltes fugues radioactives van augmentar el patiment provocat pel terratrémol i el posterior tsunami.

Perquè l'energia nuclear fóra una verdadera alternativa al canvi climàtic, hauria d'augmentar substancialment la seua participació en el mix energètic, cosa que, d'altra banda, implicaria l'electrificació massiva del transport. Caldria multiplicar la seua contribució per un factor 5 almenys perquè poguera jugar algun paper i aportar aproximadament el 20 % de tota l'energia. Això implicaria emprendre la construcció de centrals en tot el món a tota velocitat. Segons l'OIEA només hi ha 70 reactors en construcció, la qual cosa resultaria clarament insuficient, però a més aquesta xifra inclou tot tipus de projectes. És a dir, estarien disponibles menys de la quarta part de les centrals necessàries per a assolir l'esmentat objectiu.

L'ampliació del parc nuclear suposaria la multiplicació dels residus que caldria gestionar i l'augment del risc d'accident. Però a més, l'accés a aquesta font d'energia a països més pobres i menys desenvolupats democràticament implicaria un augment greu de la inseguretat per la falta de controls democràtics sobre les empreses per part dels organismes reguladors, que caldria crear en eixos països, i per part de la societat civil. Segons el MIT (Massachussets Institute of Technology), una de les causes de l'accident de Fukushima va ser la falta d'independència de l'Agència de Seguretat Nuclear japonesa, que li impedia fer un seguiment com cal de la situació de les plantes nuclears. No és fàcil imaginar organismes reguladors independents i ferms en països sense cultura democràtica, ni tradició de separació de poders, quan ni tan sols els tenim en països que presumim de garanties democràtiques, com ara Espanya o Japó.

Així mateix, l'avanç de la tecnologia nuclear en aquestos països pot donar lloc a la temptació de l'ús de les tecnologies nuclears de doble ús per al desenvolupament d'armes nuclears, amb el consegüent augment de la proliferació nuclear i de la inseguretat mundial. Tenim el recent exemple d'Iran, que va posar en marxa un programa d'enriquiment d'urani per mitjà de centrifugació gasosa: és impossible discernir si les centrifugadores iranianes són per a fabricar combustible o per a fabricar urani enriquit per a les armes nuclears.

L'increment de la potència nuclear no pot ser molt ràpid, en tot cas, atés que el temps de construcció supera els 10 anys, inclús en els reactors més nous que s'estan construint a Europa: els d'Olkiluoto (Finlàndia) i Flamanville (França). El cost de cadascun d'aquestos reactors triplica ja el que es va pressupostar i supera els 9.000 milions d'euros, la qual cosa suposa una altra gran dificultat per a llançar-se a l'aventura nuclear: d'on traure l'enorme quantitat de recursos econòmics necessaris, especialment en l'actual situació de crisi financera i de polítiques d'austeritat. Encara que els costos per reactor no superaren els 4.500 milions (la mitat dels anteriors), estaríem parlant d'un cost de 9 bilions d'euros, que suposa de l'orde del 13% del PIB mundial!

A més, les centrals consumeixen urani, un combustible que no és renovable. Les reserves mundials d'urani barat i fàcilment extraïble són limitades i donarien per a unes dècades a l'actual ritme de consum. Un augment del nombre de plantes forçarien a obrir noves explotacions mineres, amb el consegüent impacte sobre el medi ambient i la salut de les poblacions pròximes. S'encariria el preu de l'urani i les seues reserves s'esgotarien molt abans.

Les centrals nuclears regulen malament la seua potència, per la qual cosa difícilment poden conviure en un mix energètic massivament de renovables. Per tots aquestos motius, és obvi que l'energia nuclear no és una solució al canvi climàtic. Al contrari, l'aposta nuclear dificultaria avançar en la solució del problema en detraure recursos que haurien de dedicar-se a les renovables i dificultar la implantació d'aquestes en un mix amb una base nuclear.