Cap a un escenari energètic just i sostenible l’any 2050

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano] [Galego]

Hacia un escenario energético justo y sostenible en 2050

’Cap a un escenari energètic just i sostenible l’any 2050’ ’ és una proposta de transició energètica cap a un model basat en energies netes, just, democràtic i d’acord amb la disponibilitat energètica del futur. El document planteja una reducció del 73% en l’energia primària i un model basat completament en energies renovables. La transició energètica presentada implica un canvi cap a una societat més resilient, basada en una producció sostenible i de proximitat, i amb molta menys mobilitat.

L’estudi, realitzat amb el suport amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, neix de la necessitat de donar resposta des de l’ecologisme social a dues realitats inqüestionables: el canvi climàtic i el declivi de l’extracció de combustibles fòssils i urani.

La proposta planteja un model energètic en el qual es reconeix l’energia com un bé d’accés universal i escàs, i que per tant ha d’estar subjecte al control social. Es presenta un model que respecta els límits del territori (quant a extracció de materials i utilització d’embornals de residus), descentralitzat, basat en energies netes i adaptat a la menor disponibilitat energètica futura.

Partint d’una anàlisi de la situació energètica actual en l’Estat i de l’energia necessària per aconseguir una vida bona en diferents societats, es planteja una reducció pel 2050 del 66% de l’energia final i el 73% de la primària. Per a aquest període es preveu l’augment de la població de l’estat fins a 65 milions de persones (provocat per l’augment de migracions climàtiques), per la qual cosa la reducció del consum per càpita és encara major. El consum d’energia final per persona passa de 2,13 tones equivalents de petroli (tep) en 2015 a 0,50, i el de primària de 2,91 tep en 2015 a 0,57 en 2050.

L’estudi planteja una transició basada en una reducció del consum energètic mitjançant mecanismes d’eficiència energètica i mesures com l’establiment de límits decreixents en el consum d’energia. El model aposta per la gestió de la demanda, per una creixent electrificació de tots els sectors, la generació renovable distribuïda i amb autoconsum i la participació ciutadana en la gestió del sistema.

Les fonts que abans s’abandonen són la nuclear i la generació elèctrica a partir de carbó (encara que aquest se segueix mantenint durant un temps per a alguns processos industrials). Es preveu un tancament escalonat de les centrals nuclears, que deixaran d’estar operatives abans de 2030. L’ús de petroli disminueix gradualment. El gas és utilitzat com a energia de transició en un primer moment, però a partir de 2025 comença a descendir el seu consum fins a desaparèixer en 2050.

En 2050 es planteja un sistema basat únicament en fonts renovables, amb un pes compartit de diverses tecnologies, la principal seria l’eòlica amb un 23% del total, seguida per la solar tèrmica (21%), la biomassa (21%), la fotovoltaica (17%), biogàs (8%), hidràulica (6%) i termosolar (4%). En comparació a l’actual desplegament d’aquestes tecnologies, la que més augmentaria és la solar tèrmica i l’única que es reduiria lleugerament és la biomassa.

El sector que més redueix el seu consum energètic (un 81%) és el del transport, que actualment és el principal demandant d’energia final. Això s’aconsegueix per una reducció important de la mobilitat tant de persones com de mercaderies, i per un canvi modal cap al transport col·lectiu i electrificat. Un altre dels sectors que també redueix significativament la seva demanda és el comercial i de serveis públics (un 72%), a causa de les grans possibilitats d’estalvi i eficiència que hi ha en la gestió dels edificis. La Indústria i l’agricultura redueixen la demanda aproximadament a la meitat de l’actual, i el sector residencial un 36%.

Aquest document vol ser un punt de partida per posar de manifest les alternatives, reptes i oportunitats que es plantegen a l’hora d’abordar un canvi com el plantejat. La transició energètica, necessària i urgent davant la magnitud del canvi climàtic, pot ser una bona oportunitat de plantejar una societat més justa, resilient i adaptada als seus límits territorials, abans que l’escassetat de combustibles fòssils i la pressió d’un clima canviant facin que el canvi es produeixi de forma brusca i traumàtica.

Ecologistes en Acció assenyala que la transició proposada, a més de necessària, és possible. Els coneixements i les tecnologies en les quals es basa aquest informe ja existeixen, la qual cosa es necessita és voluntat política i conscienciació ciutadana.




Visitants connectats: 485