No podem evitar els incendis forestals?

Més de 3000 Ha forestals arrasades en un parell de dies, fins i tot abans de començar l’estiu. Milions d’arbres i arbustos convertits en fum, cendres i carbó. Milions de pardalets, rates penades, conills, raboses, fardatxos, serps, sargantanes, papallones, abelles, tots els animalets que agafà el foc espentat pel vent cremats vius. Una catàstrofe ecològica sense pal·liatius els incendis de la Canal de Navarrés, la Ribera del Xúquer i La Vall d’Albaida. Tardarem 30 anys en tornar a tindre les muntanyes recuperades, si és que les recuperem...

I el mal no s’acaba ací perquè després vindran les pluges fortes de la tardor i arrossegaran la terra desprotegida cap avall, erosionant estes muntanyes i acostant-nos un poc més cap a la desertificació del PV. Com les aigües s’infiltren menys en terres desforestades a penes carregaran els aqüífers i tindrem més sequera i més inundacions. I per descomptat la crema de vegetació i l’emissió de milions de kg de CO2 agreujarà el calfament global/local que estem patint.

En realitat els incendis forestals són normals en el clima mediterrani però amb una freqüència molt inferior, la dècima part de l’actual, perquè eI 90% són ja intencionats o per negligències, absolutament antròpics i evitables. Aquests dies no ha hagut cap tronada ni raigs, de manera que tots estos incendis han sigut provocats per humans, volent o sense voler.

Per què ocorren, una i altra vegada, estes catàstrofes (les muntanyes de Carcaixent recorde que s’han cremat tres o quatre voltes en 40 anys)? Potser perquè, en general, no tenim consciència de que són vertaderament catàstrofes, per a la vida silvestre i per a nosaltres, per això no les evitem com cal. També perquè al poble valencià l’han ensenyat a preocupar-se més de les festes o del futbol que del seu medi ambient. Ara mateix, quan les cendres estan encara calentes, tothom s’espanta i maleix el foc, però qui se’n recordarà quan passen dos o tres mesos? I quants recolzen els ecologistes que demanem un bon Pla Forestal Valencià, insistint sobretot en la necessitat de protegir i previndre?

Tenim les muntanyes quasi abandonades, l’economia moderna ha oblidat les feines silvopastorals, la política de l’ICONA va omplir les muntanyes de pins blancs (els més piròfits) i damunt la gent té massa mobilitat i circula per qualsevol pista forestal en qualsevol època de l’any, tot el qual ha multiplicat els incendis i l’erosió fins al punt de convertir-nos en la regió europea amb major risc de desertificació. Veritablement mai hem tingut una política forestal assenyada i ben pressupostada, sempre s’ha anat improvisant, a salt de mata, i durant les darreres legislatures pitjor encara perquè retallaren els pressupostos i reduïren la prevenció i l’extinció d’incendis.

Ara ha canviat la Generalitat i molts Ajuntaments, però el Medi Ambient seguix sense ser prioritari, sols s’han de vore els pressupostos que li dediquen (en algun Ajuntament zero inversions). S’han malbaratat desenes de milers de milions d’€ en AVE i autovies, mentre es quedaven pràcticament sense pressupostos necessitats mediambientals i encara hi ha qui reclama el corredor mediterrani com a nova línia d’AVE, caríssima, en volta de completar i millorar la xarxa de ferrocarril existent, que resultaria prou més econòmica i útil per a la majoria de la població. D’altra banda, com pot ser que tinguem molts més avions de guerra que hidroavions per apagar incendis? Quina lògica té açò?

I no es tracta sols de diners, de vegades importa més l’encert, fer bé les coses, que els mateixos diners. Alguns municipis per exemple es gasten molts diners per exemple en regar, segar i tirar la gespa i en agranar les fulles de baix dels arbres per a tirar-les també; això en volta de plantar més arbres, autòctons i xeròfils, perquè en falten milers per arribar als estàndards europeus. Resulta absurd però així ocorre amb la jardineria convencional, desencertada en les espècies i en les tècniques que sol utilitzar, malbaraten en allò que no fa falta i retallen en allò necessari. Quan aprendrem?

Des d’ací li demanem a la Conselleria/Generalitat que els seus tècnics estudien el terreny cremat i vegen quines àrees poden recuperar-se bé per elles mateixes i quines necessiten ajuda amb repoblacions manuals d’espècies autòctones, amb seguiment i reg durant el primer any. Que extreme la vigilància forestal a totes les muntanyes valencianes perquè l’estiu comença la setmana vinent i sembla molt amenaçador. I que elabore el Pla Forestal Valencià que organitze tot el referit als espais forestals, amb mitjans suficients per a protegir, previndre, conscienciar, vigilar, extingir els incendis i repoblar el que faça falta.

I a la gent li demanem memòria i implicació, memòria per a no oblidar el que està passant i ha passat tantes vegades anteriorment, implicació per a evitar que torne a passar i per a reclamar les solucions adients als responsables polítics. Perquè lamentar-se, confiar en les promeses i oblidar-se’n després no resol res, cal recordar i implicar-se perquè puguem evitar noves catàstrofes ecològiques.

En definitiva, voldríem que ciutadans i governants es feren ressó de tota la problemàtica ambiental i la convertiren en l’eix principal de la política valenciana. El Medi Ambient ha de deixar de ser l’apèndix pobre i marginat que és ara per a convertir-se en protagonista i motor del canvi socioeconòmic que necessitem perquè, a més de ser la nostra font de vida, pot ajudar molt a resoldre els greus problemes de salut i desocupació que patim avui.




Visitants connectats: 826