Ecologistes en Acció de Catalunya i Depana considerem l’exportació de residus a Andorra un cas paradigmàtic de l’estancament i, en alguns aspectes, retrocés, en que està situada la gestió dels residus a Catalunya des de fa deu anys.

L’acord signat el passat dia 5 entre els governs d’Andorra i Catalunya, relatiu a un qüestionable transvasament de 10.000 tones anuals de residus municipals amb destinació a la incineradora de la Comella (Andorra la Vella) ens ofereix un bon resum de com es troba la gestió de residus als dos territoris.

Pel que fa a Catalunya ens recorda que:

  1. L’índex de recollida selectiva resta aturat al voltant del 39-40% des de fa 7 anys, fonamentalment perquè la majoria de municipis, particularment els de més població, segueix amb el sistema obsolet i voluntarista de contenidors de diferents fraccions que, segons el mateix director de l’ARC, ha arribat ja al seu límit d’efectivitat. Aquesta evolució fa pràcticament imposible que d’aquí tres anys es pugui arribar a l’objectiu de recollir selectivament un 60% dels residus municipals, com indica el PRECAT.
  2. Hi ha una gran disparitat territorial en els resultats de la recollida selectiva. En el cas de la Cerdanya, el seu 22,52% la situa a l’últim lloc de les nostres comarques i explica, en part, que sigui el principal origen de les deixalles que aniran a la planta de la Comella.
  3. Una vegada més ens trobem amb un cas de sobredimensionament de les instal·lacions incineradores, que necessiten captar més material on sigui per poder-lo cremar. Si no es planteja d’una manera més convincent, reciclatge i incineració segueixen sent uns mètodes amb objectius contraris en la gestió dels residus.
  4. La producció de residus per habitant ha abandonat la tendència a decréixer des de fa 3 anys, situant-se en uns molt millorables 1,35 kg/hab/dia.
  5. La transparència de les actuacions de l’administració de la Generalitat és lluny d’existir a l’hora d’informar dels fluxos d’importacions/exportacions de residus. Ens preguntem, per exemple, on van a parar les aproximadament 70.000 tones anuals que entren a Catalunya des d’Andorra.

Pel que fa a Andorra:
Una “valorització energètica” de quasi el 60% dels residus produïts, i amb una incineradora de 60.000 tones de capacitat, fa ben difícil arribar al 2020 assolint l’objectiu de recollida selectiva de més del 50%, marcat pel Pla Nacional de Residus d’Andorra 2017-2020.

A la vista d’aquests resultats, que faran inviable el compliment dels principals objectius de tots dos plans, Ecologistes en Acció de Catalunya reclama un tomb radical en la gestió de residus, amb una implantació general de sistemes de recollida selectiva molt més eficients i una gran ofensiva per aconseguir una reducció significativa en la producció de residus. D’aquesta manera, incineració i dipòsit tindrien gradualment un paper cada cop més residual.