Arrel del desgraciat incident a Aspa (Sagrià)

Arrel del desgraciat incident a Aspa (Segrià), reclamem una profunda revisió de la legislació de caça, per protegir les persones i millorar la conservació de la natura.

Davant els greus fets succeïts aquest matí en què, segons les informacions periodístiques, un caçador ha mort de sengles trets dos agents rurals després d’una discussió a una àrea privada de caça, les entitats sotasignants volem fer constar que:

1. Lamentem profundament la pèrdua dels dos membres dels Agents Rurals, i traslladem el nostre condol a les seves famílies, companys i amics.

Es tracta de l’únic cos de seguretat de Catalunya amb competències específiques en vigilància i policia de natura i, com a tal, es una unitat imprescindible que cal reconèixer i potenciar, però sovint no té aquest reconeixement polític i social. Cal estudiar com augmentar l’eficàcia del cos, el nombre d’efectius, i les funcions per tal que siguin encara més el cos de vigilància i control de la conservació del medi natural que Catalunya necessita.

2. Som conscients i destaquem que es tracta d’un incident aïllat, en el sentit que tots els indicis apunten a un doble assassinat o homicidi dolós i que, en qualsevol cas és la justícia qui haurà de dirimir qualsevol culpa i responsabilitat. No es pot atribuir de cap manera l’actitud d’un individu a tot un col·lectiu (en aquest cas, els caçadors).

3. Considerem molt oportú fer la reflexió sobre la caça i les armes, en un context en què el Govern de la Generalitat ha anunciat que estudia fer una nova Llei de Caça per a "protegir aquesta activitat d’interès social".

No podem oblidar que en la caça s’usen escopetes, que són eines creades per a matar. Aquesta evidència sovint passa inadvertida doncs les milers de víctimes d’aquesta activitat són animals no humans, però se’ns fa més evident quan la víctima és una persona o persones, com en aquest cas. Convé no oblidar que es tracta d’una activitat violenta que provoca patiment de centenars de milers d’animals cada any i que, per la seva pròpia naturalesa perillosa, també provoca desenes de víctimes humanes cada any, ja sigui entre els propis caçadors o amb altres usuaris de la natura. Ens preguntem com és possible que Catalunya hagi prohibit els toros per ser una mostra de crueltat gratuïta innecessària i, en canvi, es vulgui "reconèixer i protegir" la violència exercida per la caça.

4. Cal estudiar com es poden establir mesures per tal que persones que poden no ser aptes per a usar un arma hi puguin accedir, generant un perill cap a la societat, i restringir les activitats de caça a aquells indrets i ocasions en què realment sigui una activitat necessària. En aquet sentit, cal establir requisits més estrictes per a obtenir la llicència d’armes, i un control molt més acurat de les persones que surten a caçar. Resulta sorprenent, per exemple, que els milions de conductors que cada dia es desplacen als seus llocs de treball per fer la seva feina siguin sotmesos a controls d’alcoholèmia per si amb la seva màquina poden ocasionar un mal a terceres persones mentre que un col·lectiu, que surt a disparar amb armes fetes per a matar, no siguin sotmesos a estrictes controls d’alcoholèmia.

5. Avui en dia, la caça és una activitat molt allunyada del que va ser en el passat, en què era una forma d’acoseguir aliment, proteïna animal, escassa a la dieta de segles anteriors, i que es practicava d’una manera molt més racional que a l’actualitat doncs s’ajustava a les possibilitats de l’entorn natural. Avui, la caça ha passat majoritàriament a ser una activitat "lúdico-esportiva" (hi ha excepcions, persones que realment només cacen per alimentar-se i no com a diversió). Fins a tal punt arriba l’actual model que la pròpia administració inclou la caça com a esport, i la Federació de caça es considera una federació esportiva i està sota el paraigües de la Secretaria General de l’Esport.

6. La justificació que el col·lectiu dels caçadors, amb el suport, sovint, de la Generalitat dónen per a mantenir l’activitat de la caça és que es tracta d’una manera de mantenir l’equilibri ecològic dels ecosistemes, o bé que és una activitat tradicional fortament arrelada.

En relació al segon argument, poc cal dir doncs aquesta no pot ser la justificació per a cap activitat si la societat evoluciona i la considera ètica o democràticament inacceptable, com a succeït amb moltes altres "tradicions" avui totalment anacròniques.

Pel que fa al paper ecològic dels caçadors esportius, considerem que de cap manera es pot concebre en una societat moderna en que l’"equilibri" s’hagi d’assolir a base de trets d’escopeta. Una societat madura que compta amb el coneixement científic i vol assolir un nivell de sostenibilitat ha de tendir a adoptar mesures de gestió de l’entorn natural que requereixin la mínima intervenció humana possible i que tendeixin a recuperar els equilibris ecològics naturals. Això passa per deixar de fragmentar i agredir el territori (noves carreteres, urbanitzacions, etc.), reduir la pressió antròpica sobre els ecosistemes (gestió de l’ús públic dels espais naturals per a reduir l’impacte dels visitants i usuaris), afavorir l’autocontrol dels diferents nivell de les cadenes tròfiques permetent que sigui la pròpia fauna qui depredi sobre altres espècies de fauna, etc. Uns ecosistemes sans i equilibrats ens aporten serveis i bens que generen riquesa.

El que és inconcebible és que des de determinats sectors es reclami l’eliminació dels herbívors que poden afectar les explotacions agràries (cèrvol, cabirol, senglar, conill, etc.) mentre, simultàniament, es reclama l’extermini dels depredadors que de forma natural podrien controlar aquests mateixos herbívors (àguiles, ossos o llops, per exemple). Sembla que alguns sectors voldrien una natura sense animals de cap tipus, doncs tots "molesten", i els caçadors es presten a aquest joc oferint-se com a salvadors de les explotacions agràries quan en general, amb comptades excepcions, solen empitjorar la situació.

Per tot plegat, considerem que el desgraciat succés d’avui al Segrià és una oportunitat per a reflexionar sobre aquesta activitat de la que, al contrari del que argumenten els seus defensors, se sobredimensiona la seva utilitat social i, en canvi, es minimitzen els seus impactes negatius. És el lobby de la caça recreativa i industrial qui tot sovint transmet missatges erronis o tergiversats, amb l’interès particular de rebre major suport legal, econòmic i mediàtic per part de les administracions, i obtenir privilegis front a drets socials consolidats com és el gaudi del medi ambient saludable i la conservació de la biodiversitat. Per això, reclamem una nova Llei de Caça que estableixi restriccions a l’accés a les armes, que tregui l’activitat de la categoria d’"esport" i la situi com a activitat perillosa que és, i que defineixi els controls i supervisió necessaris.

  • Ecologistes en Acció de Catalunya
  • Adda
  • Depana
  • Faada



Visitants connectats: 548