Barcelona no esta en venda

Ecologistes en Acció s’adhereix a la convocatoria Barcelona no esta en venda i vol aprofitar per denunciar la greu situació a la qual es troba la nostra ciutat fruït de les politiques urbanes dictades pels poders públics en aliança amb el sector inmobiliari i financer des de fa 40 anys fins arribar a un punt insostenible i gairebé de no retorn.

Aquestes actuacions que han fet el joc als constuctors, hotelers, financers i especuladors en general, van propiciar el "boom" inmobiliari dels anys de la bombolla durant els quals a l’Estat espanyol inclosa Catalunya es van construir mes habitatges que a França, Alemania i Regne Unit junts i que van convertir aquest pais en un pastís del qual la majoria de la població es va trobar exclosa i al contrari va esdevenir el país d’Europa amb menys habitatge social.

Com a consequencia d’aquest model depredador de col.laboració publico-privada ens trobem amb una ciutat en decadencia i amb risc de transformació en un parc temàtic . Aquest model de ciutat basat en el monocultiu del turisme ha arribat a una situació en la qual els veins es veuen desplaçats i expulsats per politiques de transformació d’habitatges en apartaments turistics. que han fet disminuir la població resident en barris com el Gotic fins a un 8 % als ultims 5 anys segons les estimacions més optimistas de demografs acreditats.i que fan que en alguns barris hagi molts mes turistes que residents.

Per altra banda ,les normatives vigents sobre habitatge, heredades del franquisme i reformades per un model neoliberal imposat pel PSOE (decret Boyer de la LAU 1985) primer i pel PP després, han protegit i incentivat la propietat privada mitjançant politiques fiscals de desgravació fins i tot per les segones residencies i la concesió d’hipoteques -basura pels bancs, com si el món i l’espai fosin ilimitats, fins que aquesta bombolla va esclatar com no podía se d’una altra manera i es va produir la crisi financiera d’un sistema economic basat al deute.

En aquest moment ens trobem que aquestes politiques publiques, han recaigut sobre la resta de la societat i a Barcelona els lloguers s’han disparat fins a un 15 % com a consequencia de la presió turistica. Els veins, victimes d’aquestes lleis es veuen obligats a abandonar els seus habitatges i els seus barris, així com els comerços de proximitat que no poden competir amb el comerç destinat al turisme i la ciutat en alguns llocs comença a donar síntomas de malaltìa (la Rambla es un símbol d’aquesta decadencia).

Per altra banda, l’acumulacio de capital per desposesió dels bens comuns urbans ha convertit aquesta ciutat en una marca de referencia a nivell mondial que només ha pensat a l’enriquiment d’unes elits a costa del sofriment de les classes més necesitades. Operacions com els Jocs Olimpics ,la Reforma del Port Vell ,la construcció de megahotels etc nomes han tingut en compte la venda de Barcelona al millor postor i s’han desates les necessitats de la ciutadania en questions com son el dret a l’habitatge digne ,educació,sanitat i atenció a la dependencia Els nivells de contaminació atmosferica, a la qual es troben exposats els ciutadans, superen per molt els nivells exigits per la OMS sobre tot en quant a NO2 i micropartícules en una ciutat colapsada pel transit i suposen un greu perill per la salut de la població (3.500 morts prematures a l’any a l’area de Barcelona metropolitana).

De la mateixa manera no podem desestimar la contaminació procedent dels creuers que arriben al port on continuen cremant gasoil de qualitat infima amb un gran contingut en sofre que afecta sobre tot a la salut dels veïns dels barris més propers.

Hem superat per molt la capacitat de càrrega d’aquesta ciutat, i a les xifres ja insostenibles de consum d’aigua, energía, materials i generació de residus hem d’afegir les corresponents a més de 30 milions de visitants a l’any, així com la emisió de dioxids de carboni procedents del transport, etc. que contribueixen a augmentar l’efecte hivernacle principal causa del canvi climàtic.

Ens hem comportat com si el món fos ilimitat i ara toca decreixer: decreixer en nombre de turistes, d’avions, de creuers, de cotxes, de consum d’energia, de materials i aigua. Només amb una politica de transició postcapitalista poden enfrentar els greus problemes politics que tenim actualment.




Visitants connectats: 528