Reclamen la prohibició de la munició de plom en la caça

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

Davant de les alarmants conseqüències per a les aus i per a la salut pública de la utilització de munició de plom, Ecologistes en Acció sol·licita a les comunitats autònomes, en la vespra del Dia Mundial de les Zones Humides, la prohibició total d’ús de la munició de plom en l’activitat cinegètica, no sols a les zones humides

La utilització de perdigons de plom és la responsable de l’enverinament cada any de quasi un milió d’aus hivernants a Europa, mentre que a l’Estat espanyol en 2008 es va calcular que entre 80.000 i 100.000 aus s’intoxiquen cada any. Unes 60.000 aus morien. Les aus aquàtiques són les espècies mes afectades, especialment l’ànec cuallarg (o cua de jonc), el morell cap-roig, l’ànec capblanc i l’ànec collverd.

Ja en 2001, i gràcies a la pressió, entre d’altres organitzacions, d’Ecologistes en Acció, es va aconseguir la prohibició de l’ús de perdigons de plom a les zones humides incloses en la llista del conveni relatiu a zones humides de importancia internacional (Conveni de Ramsar), en les de la Xarxa Natura 2000 i en les incloses en espais naturals protegits. Aquesta prohibició, que no es va aconseguir aplicar totalment per falta d’interés de les administracions, va ser insuficient ja que es va permetre continuar caçant amb perdigons de plom en la resta de zones humides. Atés que moltes de les aus aquàtiques s’alimenten fora de les zones humides incloses en la llista Ramsar i dels espais protegits, on sí que es continua utilitzant el plom, la intoxicació encara existeix. Cal tenir en compte que les aus aquàtiques ingereixen els perdigons involuntàriament, bé en confondre’ls amb llavors o en seleccionar les pedretes necessàries per a la mòlta d’aliments en la morella.

Cada vegada és més evident que les aus aquàtiques no són les úniques espècies afectades, ja que altres aus, especialment les rapinyaires més carronyeres, estan morint per aquesta intoxicació, com ocorre amb l’àguila reial, l’àguila imperial, el voltor comú, l’arpellot de marjal i fins i tot el trencalòs. Aquestes espècies ingereixen el plom en alimentar-se d’espècies cinegètiques mortes o malferides per trets i que porten perdigons o fragments de bales de plom en el seu cos. Atés que aquestes espècies compten amb una àmplia distribució per tot el territori, la substitució del plom ha de realitzar-se en totes les zones on es caça si es vol assegurar la seua eficàcia.

També la contaminació de la carn de caça amb plom, provinent de perdigons o bales, és un altre element de gran preocupació. La presència de petits fragments de munició de plom fa que, en molts casos, no arriben a ser retirats abans de ser cuinats. Encara que el plom present en la munició està en forma metàl·lica, que és poc absorbible, durant la cocció i la digestió és parcialment transformada en sals més biodisponibles i, per tant, perilloses. El Comité Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) del Ministeri de Sanitat va recomanar en 2012 a embarassades i menors de sis anys que no mengen carn de caça, i als adults que limiten la ingesta a una ració a la setmana a causa de l’existència de plom.

Per totes aquestes causes, Ecologistes en Acció considera necessari que les administracions autonòmiques, que són les competents en matèria de caça, prohibisquen la utilització de plom en la munició de caça i que es posen en marxa estudis per a poder reduir els efectes dels milers de tones d’aquesta munició que s’aboquen en el medi natural.




Visitants connectats: 513