Els 5 milions d’habitants del País Valencià van respirar aire contaminat durant 2016. L’Informe anual de Qualitat de l’Aire d’Ecologistes en Acció conclou que la totalitat de la població i del territori del País Valencià van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. El canvi climàtic, la remuntada del trànsit, el frau en les emissions dels automòbils i l’aposta per les energies brutes en detriment de les renovables estan entre les causes d’un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també els cultius, els boscos i els espais naturals.

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades arreplegades en 700 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol, de les quals 64 es troben al País Valencià.

Pel que fa al País Valencià, entre les seues principals conclusions destaquen:
- En 2016, s’ha produït una reducció general dels nivells de contaminació de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), amb una recuperació aparent de la tendència decreixent iniciada en 2008 amb la crisi econòmica. La contaminació generada des de les àrees metropolitanes de València, Castelló, Alacant i Elx, les autovies i autopistes i les àrees industrials, entre els quals destaca la Zona Ceràmica de Castelló, s’estén pel territori i afecta zones més allunyades i rurals en la forma d’ozó troposfèric.
- L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’objectiu a llarg termini per a protegir la vegetació establit per la Unió Europea. D’acord amb aquestos nivells, en 2016 l’aire contaminat va afectar tota la població i quasi tot el territori del País Valencià.
- Si es prenen els estàndards de la normativa, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per damunt dels límits legals seria de 1,6 milions d’habitants en l’àrea metropolitana de València i en l’interior de les zones Cervol-Els Ports i Segura-Vinalopó. I la superfície exposada a nivells de contaminació que superen els legalment permesos per a protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals va arribar a 7.500 km2, tres quartes parts del territori valencià.
- L’ozó troposfèric és el contaminant que presenta una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l’alça. Açò es deu a l’increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor) durant l’estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant 2016 els seus nivells s’han mantingut per damunt dels de 2014 i per davall dels de 2015, de manera que tota la població i quasi tot el territori valencians han seguit exposats a concentracions d’ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.
- El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules (PM10 i PM2,5) en l’aire també van afectar bona part de la població del País Valencià, amb especial incidència a les ciutats de València, Castelló, Alacant i Elx. Per tant, continuen sent una seriosa amenaça per a la salut, a pesar que l’any passat es va recuperar la tendència a la baixa d’aquestos contaminants que es va iniciar en 2008, amb la crisi econòmica.
- El descens de la contaminació de l’aire va ser conseqüència en primera instància de la conjuntura meteorològica, caracteritzada per una menor estabilitat atmosfèrica, i en menor grau de la reducció de la producció elèctrica en centrals tèrmiques. No obstant això, hi ha senyals preocupants: la remuntada del trànsit per carretera (el consum de combustibles d’automoció en 2016 va ser superior al dels quatre anys anteriors), el frau en els sistemes de certificació de les emissions dels automòbils o “dieselgate”, l’augment del consum d’electricitat (recuperant els nivells de 2008), i l’abandó de les energies renovables.
- La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre, tal com es deriva de l’informe elaborat per Ecologistes en Acció. Cada any es registren més de 24.000 morts prematures a l’Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l’aire, d’acord amb les últimes estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient.
- Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen almenys 50.000 milions de dòlars a l’any, un 3,5 % del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
- La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.
- Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per a reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en el cas de l’ozó, la Generalitat Valenciana porta anys ometent l’elaboració i aplicació dels esmentats plans, tot i ser preceptius en quasi totes les zones del País Valencià. Es tracta d’una negligència que està posant en perill la salut d’1,4 milions de valencians i dels cultius i boscos del país.
- Les principals vies d’actuació per a reduir la contaminació de l’aire són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic. Cal, a més, donar facilitats a la bicicleta en les ciutats. També l’adopció generalitzada de les millors tècniques industrials disponibles i la reducció dràstica de la generació elèctrica per centrals tèrmiques.

Toda la población del País Valenciano respiró aire contaminado

El conjunto de la Comunidad soportó una contaminación que daña los bosques y cultivos.

Los 5 millones de habitantes del País Valenciano respiraron aire contaminado durante 2016. El Informe anual de Calidad del Aire de Ecologistas en Acción concluye que la totalidad de la población y del territorio del País Valenciano estuvieron expuestos a unos niveles de contaminación que superan las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud. El cambio climático, el repunte del tráfico, el fraude en las emisiones de los automóviles y la apuesta por las energías sucias en detrimento de las renovables, entre las causas de un problema que afecta a la salud de la ciudadanía, pero también a los cultivos, bosques y espacios naturales.

El informe elaborado por Ecologistas en Acción analiza los datos recogidos en 700 estaciones oficiales de medición instaladas en todo el Estado español, entre ellas 64 estaciones situadas en el País Valenciano.

En lo que respecta al País Valenciano, entre sus principales conclusiones, destacan:
- En el año 2016, se ha producido una reducción general de los niveles de contaminación de partículas en suspensión (PM10 y PM2,5), dióxido de nitrógeno (NO2), ozono troposférico (O3) y dióxido de azufre (SO2), recuperando aparentemente la tendencia decreciente iniciada en 2008 con la crisis económica. La contaminación generada desde las áreas metropolitanas de València, Castelló, Alacant y Elx, las autovías y autopistas y las áreas industriales, destacando la Zona Cerámica de Castelló, se extiende por el territorio afectando a zonas más alejadas y rurales en la forma de ozono troposférico.
- El informe de Ecologistas en Acción toma como referencia los valores máximos de contaminación recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y el objetivo a largo plazo para proteger la vegetación establecido por la Unión Europea. De acuerdo a esos niveles, el aire contaminado afectó en 2016 a la totalidad de la población y casi todo el territorio del País Valenciano.
- Si se toman los estándares de la normativa, más laxos que las recomendaciones de la OMS, la población que respiró aire contaminado por encima de los límites legales sería de 1,6 millones de habitantes en el área metropolitana de València y en el interior de las zonas Cervol/Els Ports y Segura/Vinalopó. Y la superficie expuesta a niveles de contaminación que exceden de los legalmente permitidos para proteger los cultivos agrícolas y los ecosistemas naturales alcanzó 17.500 km2, tres cuartas partes del territorio valenciano.
- El ozono troposférico es el contaminante que presenta una mayor extensión y afección a la población, con unos niveles que se mantienen estacionarios o incluso al alza. Esto se debe al incremento de las temperaturas medias y de las situaciones meteorológicas extremas (olas de calor) durante el verano, como resultado del cambio climático. Durante 2016 sus niveles se han mantenido por encima de los de 2014 y por debajo de los de 2015, de manera que toda la población y casi todo el territorio valencianos han seguido expuestos a concentraciones de ozono peligrosas para la salud humana y vegetal.
- El dióxido de nitrógeno (NO2) y las partículas (PM10 y PM2,5) en el aire también afectaron a buena parte de la población del País Valenciano, con especial incidencia en las ciudades de València, Castelló, Alacant y Elx. Siguen, por tanto, siendo una seria amenaza para la salud, a pesar de que el año pasado se recuperó la tendencia a la baja de estos contaminantes que se inició en 2008, con la crisis económica.
- El descenso de la contaminación del aire fue consecuencia en primera instancia de la coyuntura meteorológica, caracterizada por una menor estabilidad atmosférica, y en menor medida de la reducción de la producción eléctrica en centrales térmicas. No obstante, hay señales preocupantes: el repunte del tráfico por carretera (el consumo de combustibles de automoción en 2016 fue superior al de los cuatro años anteriores), el fraude en los sistemas de certificación de las emisiones de los automóviles o “dieselgate”, el aumento del consumo de electricidad (recuperando los niveles de 2008), y el abandono de las energías renovables.
- La contaminación del aire debería abordarse como un problema de primer orden, tal y como se deriva del Informe elaborado por Ecologistas en Acción. Cada año se registran más de 24.000 muertes prematuras en el Estado español por afecciones derivadas de la contaminación del aire, de acuerdo a las últimas estimaciones de la Agencia Europea de Medio Ambiente.
- Los costes sanitarios derivados de la contaminación atmosférica representan al menos 50.000 millones de dólares al año, un 3,5 % del PIB español, según el Banco Mundial, sin considerar el coste de los daños provocados sobre los cultivos y los ecosistemas naturales.
- La información a la ciudadanía por parte de las administraciones públicas no es ni adecuada ni ajustada a la gravedad del problema.
- Los Planes de Mejora de la Calidad del Aire para reducir la contaminación son obligatorios según la legislación vigente. Pero, en el caso del ozono, la Generalitat Valenciana lleva años omitiendo la elaboración y aplicación de dichos planes, resultando preceptivos en casi todas las zonas de la Comunidad. Se trata de una negligencia que está poniendo en peligro la salud de 1,4 millones de valencianos y de los cultivos y bosques del país.
- Las principales vías de actuación para reducir la contaminación del aire son la disminución del tráfico motorizado, la reducción de la necesidad de movilidad y la potenciación del transporte público. Es necesario además dar facilidades a la bicicleta en las ciudades. Así como la adopción generalizada de las mejores técnicas industriales disponibles y la reducción drástica de la generación eléctrica por centrales térmicas.