Jornada Contaminació per ozó al País Valencià

Jornada sobre Contaminación por Ozono en el País Valenciano.
València, 21 de septiembre de 2017

Conclusiones

En la víspera del Día Europeo sin Coches, el 21 de septiembre tuvo lugar en el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València la Jornada “Contaminación por Ozono en el País Valenciano”, con la participación de diversos expertos y responsables políticos del Ayuntamiento de València y la Generalitat Valenciana.

En la apertura del encuentro, el responsable de la campaña sobre ozono de Ecologistas en Acción, Miguel Ángel Ceballos, introdujo la situación actual respecto a este contaminante en España, el País Valenciano y la ciudad de València, exponiendo las particularidades del ozono troposférico, las fuentes de sus precursores, los efectos sobre la salud y la vegetación, la zonificación del territorio, las referencias legales y de la Organización Mundial de la Salud y la obligación de informar a la población de forma clara, comprensible y accesible.

Destacó que la ciudad de València viene incumpliendo desde el año 2013 el límite legal del tóxico dióxido de nitrógeno, principal gas precursor del ozono emitido por el intenso tráfico urbano y metropolitano. Asimismo, seis de las dieciocho zonas en que se divide el País Valenciano a los efectos de controlar la contaminación atmosférica han superado durante 2017 el valor objetivo para la protección de la salud establecido por la normativa para el ozono, afectando a más de 900.000 habitantes del interior de la Comunidad.

A continuación, José Jaime Diéguez, experto del Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo, expuso las causas del problema poniendo en relación el intenso tráfico rodado y la actividad industrial que soporta el litoral mediterráneo y las situaciones de alta contaminación que cada primavera y verano aquejan a todo su interior, a partir del análisis de los episodios de ozono en la Comunidad Valenciana. Por la importancia de la contaminación transfronteriza es necesario cooordinar medidas a nivel local, interregional e internacional.

Desde el Área de Ambiente y Salud de la Fundación FISABIO, Amparo Ferrero informó sobre los efectos del ozono, en su doble papel benéfico en la estratosfera y tóxico en la troposfera, insistiendo en el daño oxidativo que provoca en los sistemas biológicos. La contaminación del aire por ozono troposférico causa cada año 1.800 muertes prematuras en España, afectando especialmente a población infantil y mayor, a mujeres gestantes y a personas con enfermedades respiratorias y cardiovasculares crónicas.

La Jornada se cerró con una mesa redonda sobre las posibles soluciones a la que asistieron Julià Álvaro, Secretario Autonómico de Medio Ambiente y Cambio Climático de la Generalitat Valenciana, Giuseppe Grezzi, Concejal Delegado de Movilidad Sostenible del Ayuntamiento de València, José Manuel Felisi, portavoz de la Plataforma “València por el Aire” y Carlos Arribas, Vicepresidente de Ecologistes en Acció del País Valenciano.

José Manuel Felisi dio a conocer las campañas de medición de la contaminación atmosférica que viene realizando la Plataforma en València, señalando que se están obteniendo niveles de dióxido de nitrógeno superiores a los registrados por las estaciones oficiales, tanto fuera como en el interior de edificios como colegios. Asimismo, destacó que tras la peatonalización de la Plaza del Mercado, la contaminación por dióxido de nitrógeno en esa zona de la ciudad se ha reducido drásticamente, demostrando que con información es posible resolver el problema.

Julià Álvaro expuso las dificultades para combatir la contaminación por ozono, al no poderse identificar con claridad las fuentes de sus precursores, siendo necesaria la adopción de medidas coordinadas a nivel estatal e internacional, que la Generalitat Valenciana ha venido reclamando reiteradamente al Gobierno Central. Actualmente se están revisando los Planes de Mejora de la Calidad del Aire de la aglomeración de València y la Zona Cerámica de Castellón, pero no hay previsión de ampliar estos planes a las zonas afectadas por ozono.

Carlos Arribas recordó que la elaboración de Planes de Mejora de la Calidad del Aire para reducir el ozono es obligada según la legislación, señaló que los planes existentes en las aglomeraciones de Alicante, Castellón y València están obsoletos y no se están aplicando, y que es necesario actuar frente a industrias muy contaminantes como la refinería de petróleo de Castellón, la cementera de Sagunto o la fábrica de automóviles de Almussafes, con emisiones de contaminantes precursores de ozono en ocasiones superiores a las de los núcleos urbanos.

Finalmente, Giuseppe Grezzi recordó la mala situación de partida en relación a la calidad del aire y la movilidad en ciudad de València, con 150.000 vehículos que acceden diariamente a ella desde su área metropolitana, como resultado de años de desarrollo de un modelo urbano disperso que multiplica las necesidades de desplazamientos. Los cambios se van logrando a un ritmo más lento de lo deseado, por limitaciones de personal y presupuestarias, pidiendo por ello una mayor implicación de la población para sustituir el coche por medios más limpios.

++++

Conclusions

Jornada sobre Contaminació per Ozó al País Valencià
València, 21 de setembre de 2017

Administracions, experts i ecologistes coincideixen en la necessitat de mesures coordinades sobre transport i indústria per a reduir els efectes de l’ozó en la salut

En la vespra del Dia Europeu sense Cotxes, ahir dijous 21 de setembre va tindre lloc en el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València la Jornada “Contaminació per Ozó al País Valencià”, amb la participació de diversos experts i responsables polítics de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

En l’obertura de la trobada, el responsable de la campanya sobre ozó d’Ecologistes en Acció, Miguel Ángel Ceballos, va introduir la situació actual sobre aquest contaminant a Espanya, el País Valencià i la ciutat de València, exposant les particularitats de l’ozó troposfèric, les fonts dels seus precursors, els efectes sobre la salut i la vegetació, la zonificació del territori, les referències legals i de l’Organització Mundial de la Salut i l’obligació d’informar la població de forma clara, comprensible i accessible.

Va destacar que la ciutat de València incompleix des de l’any 2013 el límit legal del tòxic diòxid de nitrogen, principal gas precursor de l’ozó emés per l’intens trànsit urbà i metropolità. Així mateix, sis de les díhuit zones en què es divideix el País Valencià a l’efecte de controlar la contaminació atmosfèrica han superat durant 2017 el valor objectiu per a la protecció de la salut establit per la normativa per a l’ozó, la qual cosa afecta més de 900.000 habitants de l’interior del País.

A continuació, José Jaime Diéguez, expert del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, va exposar les causes del problema posant en relació l’intens trànsit rodat i l’activitat industrial que suporta el litoral mediterrani i les situacions d’alta contaminació que cada primavera i estiu afligeixen tot el seu interior, a partir de l’anàlisi dels episodis d’ozó al País Valencià. Per la importància de la contaminació transfronterera cal coordinar mesures a nivell local, interregional i internacional.

Des de l’Àrea d’Ambient i Salut de la Fundació FISABIO, Amparo Ferrero va informar sobre els efectes de l’ozó, en el seu doble paper benèfic en l’estratosfera i tòxic en la troposfera, i va insistir en el dany oxidatiu que provoca en els sistemes biològics. La contaminació de l’aire per ozó troposfèric causa cada any 1.800 morts prematures a Espanya, i afecta especialment població infantil i major, dones gestants i persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques.

La Jornada es va tancar amb una taula redona sobre les possibles solucions a la qual van assistir Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Giuseppe Grezzi, regidor delegat de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, José Manuel Felisi, portaveu de la Plataforma “València per l’Aire” i Carlos Arribas, vicepresident d’Ecologistes en Acció del País Valencià.

José Manuel Felisi va donar a conéixer les campanyes de mesurament de la contaminació atmosfèrica que realitza la Plataforma a València, i va assenyalar que s’estan obtenint nivells de diòxid de nitrogen superiors als registrats per les estacions oficials, tant fora com en l’interior d’edificis com col·legis. Així mateix, va destacar que després de la conversió en zona de vianants de la plaça del Mercat, la contaminació per diòxid de nitrogen en aqueixa zona de la ciutat s’ha reduït dràsticament, cosa que demostra que amb informació és possible resoldre el problema.

Julià Álvaro va exposar les dificultats per a combatre la contaminació per ozó, en no poder-se identificar amb claredat les fonts dels seus precursors, i la necessitat d’adoptar mesures coordinades a nivell estatal i internacional, que la Generalitat Valenciana ha reclamat reiteradament al govern central. Actualment s’estan revisant els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire de l’aglomeració de València i la Zona Ceràmica de Castelló, però no hi ha previsió d’ampliar aquests plans a les zones afectades per ozó.

Carlos Arribas va recordar que l’elaboració de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per a reduir l’ozó és obligada segons la legislació, va assenyalar que els plans existents en les aglomeracions d’Alacant, Castelló i València estan obsolets i no s’estan aplicant, i que cal actuar enfront d’indústries molt contaminants com la refineria de petroli de Castelló, la cimentera de Sagunt o la fàbrica d’automòbils d’Almussafes, amb emissions de contaminants precursors d’ozó de vegades superiors a les dels nuclis urbans.

Finalment, Giuseppe Grezzi va recordar la mala situació de partida en relació a la qualitat de l’aire i la mobilitat a la ciutat de València, amb 150.000 vehicles que hi accedeixen diàriament des de la seua àrea metropolitana, com a resultat d’anys de desenvolupament d’un model urbà dispers que multiplica les necessitats de desplaçaments. Els canvis es van aconseguint a un ritme més lent del que s’ha desitjat, per limitacions de personal i pressupostàries, i demanà per això una major implicació de la població per a substituir el cotxe per mitjans més nets.

++++

Presentació

Jornada Contaminació per ozó al País Valencià
Dijous 21 de setembre de 2017
Centre de Cultura Contemporània Octubre.
C/ Sant Ferran 12. València.

En els últims anys, la pràctica totalitat de la població espanyola i europea respira aire contaminat, que incompleix els estàndards recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta situació ha sigut posada de manifest per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i, a l’Estat espanyol, pels informes anuals sobre la qualitat de l’aire que des de fa una dècada publica Ecologistes en Acció.

Al litoral mediterrani, el contaminant que actualment presenta una major extensió i afecció a la població és l’ozó troposfèric, els nivells del qual estan augmentant en els últims anys, en part per la tendència a l’increment a l’estiu de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor), com a resultat del canvi climàtic.

Durant l’any 2016, en bona part del País Valencià s’han sobrepassat els objectius legals per a la protecció de la salut i per a la protecció de la vegetació, especialment a les comarques de l’interior. Si atenem les recomanacions de l’OMS, la mala qualitat de l’aire és generalitzada en tot el litoral mediterrani, d’Almeria a Girona, incloent-hi les comarques costaneres.

Es tracta d’un problema específic de l’Europa mediterrània, atés que l’ozó “nociu” es forma a l’estiu en la superfície terrestre per l’efecte combinat de la radiació solar i les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV) a partir de la combustió de carbó, petroli o gas en centrals elèctriques, vehicles de motor i calderes urbanes i industrials. Una altra característica particular de la química de l’ozó és que aquest s’acumula a una certa distància de les fonts dels seus precursors, per la qual cosa afecta molt més les zones rurals i periurbanes que les ciutats.

Durant el dia, la brisa del mar arrossega cap a l’interior les emissions de NOx i COV del dens trànsit de les àrees urbanes de Castelló, València i Alacant i d’algunes instal·lacions industrials (centrals tèrmiques, refineries, ceràmiques, cimenteres) i portuàries, de manera que s’activa la formació d’ozó al llarg de la vesprada. A la nit, la brisa de terra torna al mar l’aire contaminat, que l’endemà entra novament pel litoral arrossegant més contaminants i acumulant cada vegada més ozó, en cicles que poden durar una setmana.

Les últimes estimacions de l’AEMA i l’OMS sobre la repercussió sanitària de la contaminació per ozó són molt preocupants. Eleven l’any 2013 fins a 17.000 les morts prematures a Europa, 1.800 d’aquestes a Espanya. L’ozó provoca també importants problemes a la vegetació o bé disminueix el rendiment dels cultius; segons l’AEMA, Itàlia i Espanya són els dos països europeus amb majors danys sobre l’agricultura.

Malgrat el que s’ha exposat, la Generalitat Valenciana incompleix les seues obligacions legals en matèria de prevenció de la contaminació per ozó en renunciar a reduir les emissions del transport i les fonts industrials en el marc d’uns Plans de millora de la qualitat de l’aire obligatoris, que mai ha arribat a elaborar.

En aquest context, Ecologistes en Acció està desenvolupant durant l’estiu de 2017 una campanya de sensibilització sobre els elevats nivells d’ozó, per tal que s’adopten polítiques decidides de reducció dels precursors en el transport i la indústria. La finalitat de la Jornada és, per tant, informar la població del problema i reclamar solucions a les Administracions.

Programa

17:00 h. Qualitat de l’aire i ozó troposfèric. Miguel Ángel Ceballos, Ecologistes en Acció

17:30 h. Problemàtica de la contaminació per ozó al Mediterrani. José Jaime Diéguez, Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani

18:30 h. Descans

19:00 h. Efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut. Amparo Ferrero, Àrea d’Ambient i Salut, Fundació FISABIO

20:00 h. Actuacions enfront de l’ozó troposfèric, què podem fer?

  • Julià Álvaro, Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana
  • Giuseppe Grezzi, regidor Delegat de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València
  • José Manuel Felisi, Plataforma “València per l’Aire”.
  • Carlos Arribas, Ecologistes en Acció

Más información: www.ecologistasenaccion.org/ozono

++++

Presentación

Jornada Contaminación por ozono en el País valenciano
Jueves 21 de septiembre de 2017
Centre de Cultura Contemporània Octubre.
C/ Sant Ferran 12. València.

En los últimos años, la práctica totalidad de la población española y europea viene respirando aire contaminado, que incumple los estándares recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS). Esta situación ha sido puesta de manifiesto por la Agencia Europea de Medio Ambiente (AEMA) y, en el Estado español, por los informes sobre la Calidad del Aire que desde hace una década viene publicando anualmente Ecologistas en Acción.

En el litoral mediterráneo, el contaminante que actualmente presenta una mayor extensión y afección a la población es el ozono troposférico, cuyos niveles están aumentando en los últimos años, en parte por la tendencia al incremento en verano de las temperaturas medias y de las situaciones meteorológicas extremas (olas de calor), resultado del cambio climático.

Durante el año 2016, en buena parte del País Valenciano se han rebasado los objetivos legales para la protección de la salud y para la protección de la vegetación, especialmente hacia el interior. Si atendemos a las recomendaciones de la OMS, la mala calidad del aire es generalizada en todo el litoral mediterráneo, de Almería a Girona, incluyendo las comarcas costeras.

Se trata de un problema específico de la Europa mediterránea, dado que el ozono “malo” se forma en verano en la superficie terrestre, por efecto combinado de la radiación solar y las emisiones de óxidos de nitrógeno (NOx) y compuestos orgánicos volátiles (COV) a partir de la combustión de carbón, petróleo o gas en centrales eléctricas, vehículos a motor y calderas urbanas e industriales. Otra característica particular de la química del ozono es que éste se acumula a una cierta distancia de las fuentes de sus precursores, por lo que afecta mucho más a las zonas rurales y periurbanas que a las ciudades.

Durante el día, la brisa de mar arrastra hacia el interior las emisiones de NOx y COV del denso tráfico de las áreas urbanas de Castellón, València y Alicante y de ciertas instalaciones industriales (centrales térmicas, refinerías, cerámicas, cementeras) y portuarias, activándose la formación de ozono a lo largo de la tarde. Por la noche, la brisa de tierra devuelve el aire contaminado al mar, que al día siguiente vuelve a entrar por el litoral arrastrando más contaminantes y acumulando cada vez más ozono, en ciclos que pueden durar una semana.

Las últimas estimaciones de la AEMA y la OMS sobre la repercusión sanitaria de la contaminación por ozono son muy preocupantes. Elevan en el año 2013 hasta 17.000 las muertes prematuras en Europa, 1.800 de ellas en España. El ozono provoca también importantes problemas a la vegetación o bien disminuye el rendimiento de los cultivos, siendo según la AEMA Italia y España los dos países europeos con mayores daños sobre la agricultura.

A pesar de lo expuesto, la Generalitat Valenciana vienen incumpliendo sus obligaciones legales en materia de prevención de la contaminación por ozono, renunciando a reducir las emisiones del transporte y las fuentes industriales en el marco de unos Planes de Mejora de la calidad del aire obligatorios que nunca ha llegado a elaborar.

En este contexto, Ecologistas en Acción está desarrollando durante el verano de 2017 una campaña de sensibilización sobre los elevados niveles de ozono, para que se adopten políticas decididas de reducción de los precursores, en el transporte y la industria. La finalidad de la Jornada es, pues, informar a la población del problema, reclamando soluciones a las Administraciones.

Programa

17:00 h. Calidad del aire y ozono troposférico. Miguel Ángel Ceballos, Ecologistas en Acción

17:30 h. Problemática de la contaminación por ozono en el Mediterráneo. José Jaime Diéguez, Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo

18:30 h. Descanso

19:00 h. Efectos de la contaminación atmosférica sobre la salud. Amparo Ferrero, Área de Ambiente y Salud, Fundación FISABIO

20:00 h. Actuaciones frente al ozono troposférico, ¿qué podemos hacer?

  • Julià Álvaro, Secretario Autonómico de Medio Ambiente y Cambio Climático de la Generalitat Valenciana.
  • Giuseppe Grezzi, Concejal Delegado de Movilidad Sostenible del Ayuntamiento de València.
  • José Manuel Felisi, Plataforma “Valencia por el Aire”.
  • Carlos Arribas, Ecologistas en Acción.

Más información: www.ecologistasenaccion.org/ozono