Davant del debat obert en la societat valenciana després de l’aprovació d’una resolució de les Corts Valencianes, en el debat de política general de la Comunitat Valenciana dels passats 13-15 de setembre, en la qual s’instava el Consell a tramitar una llei que contemplara una taxa turística, Ecologistes en Acció vol exposar la seua posició. La proposta va ser impulsada per Podem i va tindre el suport de Compromís. La recaptació d’aquest impost aniria al sector turístic, per a la millora dels serveis i de les infraestructures turístiques i la recaptarien els ajuntaments.

El turisme de masses (7,8 milions de turistes al País Valencià en 2016) té uns grans impactes ambientals. Les infraestructures bàsiques s’han de dissenyar per a acollir una població flotant superior unes quantes vegades a la població resident en les temporades altes: depuradores d’aigües residuals, abastiment, recollida i i tractament de residus, etc. Sovint no existeix eixe dimensionament i es produeixen abocaments d’aigües sense depurar, residus que s’envien sense tractar a abocadors, abocadors que s’omplin, etc.

El turisme al País Valencià, impulsat per les administracions, en el seu vessant de “turisme residencial” ha tingut a més gravíssims impactes en l’ordenació del territori, perquè ha servit per a promoure l’ocupació de territoris d’alt valor ambiental (el litoral, els entorns d’espais naturals protegits, espais agrícoles d’alt valor, etc.), de manera que s’ha envoltat eixos espais i s’ha construït una autèntica muralla al llarg del litoral. A més, eixos desenvolupaments turístics promovien l’urbanisme dispers, amb les gravíssimes conseqüències ambientals associades: intensificació de la mobilitat motoritzada, emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, agreujament del canvi climàtic, impactes paisatgístics, etc.

Una part important dels turistes al País Valencià utilitzen el transport aeri per al seu desplaçament, amb una contribució important a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. El recent turisme de creuers té uns grans impactes sobre la qualitat de l’aire de les ciutats on recalen, perquè cremen un combustible de baixa qualitat (fueloil), i a més col·lapsen de manera puntual els seus serveis. El creixement dels apartaments turístics empitjora les condicions de vida de la població resident, perquè a part de les molèsties que genera (sorolls, aglomeracions, etc.), eleva el preu del lloguer dels habitatges i expulsa dels seus barris la població més vulnerable: és el fenomen anomenat gentrificació de les ciutats. Finalment, el turisme de masses s’està associant a la precarietat i explotació dels treballadors i treballadores de l’hostaleria i la restauració. El fenomen de les “kellys” ha eixit a la llum pública i és un signe de la injustícia social associada a aquest turisme de masses.

És evident, per tant, que el turisme ha de gravar-se amb impostos i taxes addicionals, que ajude en part a fer front als seus impactes i que redunde en la qualitat de vida de la població resident i en els treballadors del sector. Ecologistes en Acció està en contra que la recaptació de la taxa turística engreixe el sector turístic mateix i que s’utilitze per a millorar les seues infraestructures, tal com es planteja en la resolució aprovada en les Corts Valencianes. La recaptació hauria de ser autonòmica perquè no es disgregue en centenars d’insignificants miniprojectes. Prenent l’exemple de les Illes Balears i d’altres regions i ciutats, la taxa o impost turístic ha de ser autonòmic i amb destinació finalista, amb l’objectiu prioritari de la restauració del medi ambient, sense oblidar altres possibles finalitats, també importants com la recuperació del patrimoni històric i cultural, la millora de la qualitat de l’ocupació o la lluita contra el canvi climàtic.

Els arguments del sector turístic i hostaler (Hosbec, Apha, Apeha, Cambres de Comerç, patronals, etc.) en contra de la instauració de la taxa no se sostenen. La implantació de la taxa no suposaria, per desgràcia, una barrera dissuasòria per al turisme. La suposada pèrdua de competitivitat enfront d’altres destinacions, tampoc és certa, perquè la taxa redundaria en una millora de la qualitat ambiental i paisatgística, moltes vegades reclamada pels mateixos turistes. S’han de reduir els impactes i pressions ambientals i de recursos de l’activitat turística, i millorar la qualitat del que s’oferta al turista, per tal d’aconseguir un turisme de major qualitat i reduir la quantitat de turistes. Cal també imposar-hi límits, estudiant la capacitat de càrrega de cada territori, decréixer i crear alternatives al turisme des de l’economia social i solidària.

Sí a la tasa turística en beneficio del medio ambiente y de los trabajadores del sector turístico

Ante el debate abierto en la sociedad valenciana tras la aprobación de una resolución de Las Cortes Valencianas, en el debate de política general de la Comunitat Valenciana de los pasados 13-15 de septiembre, en la que se instaba al Consell a tramitar una Ley que contemplara una tasa turística, Ecologistas en Acción quiere fijar su posición. La propuesta fue impulsada por Podemos y tuvo el apoyo de Compromís. La recaudación de ese impuesto iría al sector turístico, para la mejora de los servicios y de las infraestructuras turísticas y la recaudarían los Ayuntamientos.

El turismo de masas (7,8 millones de turistas en el País Valenciano en 2016) tiene unos grandes impactos ambientales. Las infraestructuras básicas se han de diseñar para acoger una población flotante superior varias veces a la población residente en las temporadas altas: depuradoras de aguas residuales, abastecimiento, recogida y tratamiento de residuos, etc. A menudo no existe ese dimensionamiento y se producen vertidos de aguas sin depurar, residuos que se envían a vertedero sin tratar, vertederos que se colmatan, etc.

El turismo en la Comunitat Valenciana, impulsado por las administraciones, en su vertiente de “turismo residencial” ha tenido además gravísimos impactos en la ordenación del territorio, pues ha servido para promover la ocupación de territorios de alto valor ambiental (el litoral, los entornos de espacios naturales protegidos, espacios agrícolas de alto valor, etc) constituyendo un cerco a esos espacios y una auténtica muralla a lo largo del litoral. Además esos desarrollos turísticos promovían el urbanismo disperso, con gravísimas consecuencias ambientales asociadas al mismo: intensificación de la movilidad motorizada, emisiones de gases de efecto invernadero, agravamiento del cambio climático, impactos paisajísticos, etc.

Una parte importante de los turistas en la Comunitat Valenciana utilizan el transporte aéreo para su desplazamiento, contribuyendo de forma importante a las emisiones de gases de efecto invernadero. El reciente turismo de cruceros tiene unos grandes impactos sobre la calidad del aire donde recalan los mismos, pues queman un combustible de baja calidad (fueloil) y suponen un colapso puntual de los servicios de esas ciudades. El crecimiento de los apartamentos turísticos, empeora las condiciones de vida de la población residente, pues aparte de las molestias que genera (ruidos, aglomeraciones, etc.), eleva el precio del alquiler de las viviendas y expulsa de sus barrios a la población más vulnerable, el fenómeno denominado gentrificación de las ciudades. Por último el turismo de masas se está asociando a la precariedad y explotación de los trabajadores de la hostelería y restauración. El fenómeno de las “kellys” ha salido a la luz pública, y es un signo de la injusticia social asociada a ese turismo de masas.

Es evidente por tanto que el turismo debe gravarse con impuestos y tasas adicionales, que ayude en parte a hacer frente a esos impactos y que redunde en la calidad de vida de la población residente y en los trabajadores del sector. Ecologistas en Acción está en contra de que esa recaudación de la tasa turística engorde el propio sector turístico y que se utilice para mejorar sus infraestructuras, tal y como se plantea en la resolución aprobada en Las Cortes Valencianas. La recaudación debería ser autonómica para que no se disgregue en centenares de insignificantes miniproyectos. Tomando el ejemplo de las Islas Baleares y de otras regiones y ciudades, la tasa o impuesto turístico tiene que ser autonómico y con destino finalista, teniendo como objetivo prioritario la restauración del medio ambiente, sin olvidar otras posibles finalidades, también importantes como la recuperación del patrimonio histórico y cultural, la mejora de la calidad del empleo o lucha contra el cambio climático.

Los argumentos del sector turístico y hostelero (Hosbec, Apha, Apeha, Cámaras de Comercio, patronales, etc.) en contra de la instauración de la tasa no se sostienen. La implantación de la tasa no supondría, por desgracia, una barrera disuasoria para el turismo. La supuesta pérdida de competitividad frente a otros destinos, tampoco es cierta, pues la tasa redundaría en una mejora de la calidad ambiental y paisajística, muchas veces reclamada por los mismos turistas. Es necesario reducir los impactos y presiones ambientales y de recursos de la actividad turística, y mejorar la calidad de lo que se oferta al turista, consiguiendo un turismo de mayor calidad y reduciendo el número de turistas. Es necesario también imponer límites al turismo, estudiando la capacidad de carga de cada territorio, decrecer y crear alternativas al mismo desde la economía social y solidaria.