PGOU de Callosa d’en Sarrià

  • Davant de la proposta de modificació del PGOU de Callosa d’en Sarrià en el sector Anibits-Margequivir, Ecologistes en Acció s’alegra per l’emissió del document d’abast per part de la comissió d’avaluació ambiental que declara la seua inviabilitat ambiental i soterra el projecte definitivament.
  • El projecte és incompatible amb l’estratègia territorial de la comunitat valenciana ja que supera l’augment màxim permés de la superfície urbanitzable. A més, és incompatible amb la preservació de la infraestructura verda i el paisatge, perquè més de 100 hectàrees estan incloses en la xarxa natura 2000 i en el paisatge de rellevància regional PRR-23.

La Comissió d’Avaluació Ambiental ha aprovat per fi en la seua sessió del 27 d’abril, després de dues convocatòries fallides en què per distintes raons es va retirar de l’Orde del Dia, el Document d’Abast del Projecte de modificació del PGOU de Callosa d’en Sarrià en el sector Anibits-Margequivir, en el procediment d’Avaluació Ambiental Territorial Estratègica. Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià en 2015, que comptava amb la unanimitat de les seues forces polítiques, pretenia revertir la Sentència del TSJCV que al novembre de 2014, a instàncies d’Ecologistes en Acció del País Valencià, va anul·lar el PGOU en aquest sector i el seu Pla Parcial aprovat en 2011, i va declarar com a no urbanitzables 160 hectàrees de sòl en les faldes de la serra de Bèrnia, la majoria incloses en el Lloc d’Importància Comunitària “Serres de Bèrnia i Ferrer” i de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus “Muntanyes de la Marina”.

El projecte pretenia reclassificar 137 hectàrees de sòl no urbanitzable de protecció paisatgística i forestal a sòl urbanitzable per a ubicar 1.522 habitatges (415 en blocs de pisos de 3 altures i 975 en blocs de 4 altures, i la resta en xalets unifamiliars), 100 habitacions d’hotel i dos camps de golf, un de 18 clots i un altre de pràctiques, amb una extensió de 524.409 m2. La propietat dels terrenys correspon a Arquitectura y Construcción de Vanguardia (abans Miragolf Playa), dirigida per·Sergio·Vidal·Balaguer·, deutor d’alguns milions d’euros a Hisenda.

La majoria dels informes sectorials de les distintes Conselleries i Serveis consideren que el projecte és incompatible amb les normatives sectorials (PATRICOVA, PATFOR, Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana-ETCV, Llei de Mobilitat Sostenible, etc). És interessant l’apreciació, ja anotada en les observacions fetes per Ecologistes en Acció del País Valencià, que el vistiplau del projecte requeriria la revisió completa del planejament. La Comissió rebutja el plantejament del projecte en l’estudi de les quatre alternatives d’ubicació de la urbanització i es retifica a proclamar la vigència de l’existència i bon estat dels hàbitats d’interés comunitari presents al sector, que s’havien posat en dubte, així com els valors paisatgístics del sector, i la vigència de la primera declaració d’impacte ambiental del PGOU de març de 2004, en el qual en aquest sector es van trobar valors per a classificar-lo com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Forestal. Per pressions del propi Ajuntament i basant-se en informes que negaven l’existència dels valors ambientals presents en el sector, la Declaració d’Impacte Ambiental original va ser modificada per a declarar-lo urbanitzable, per una Conselleria de Medi Ambient dirigida pel conseller Rafael Blasco, hui a la presó i condemnat per corrupte.

Donada la gran superfície que es va declarar com a sòl urbanitzable en el PGOU aprovat en 2006 (més de 3,5 milions de m2), se supera el llindar establit per l’ETCV per a Callosa d’en Sarrià de nous sòls urbanitzables en l’horitzó de 20 anys (423.805 m2), amb quasi 900.000 m2 de sòl urbanitzable no desenrotllat junt al nucli urbà. Per tant “La reclassificació d’un nou sector de sòl urbanitzable residencial requeriria (al marge de la idoneïtat pel que fa a la localització) no sols la desclassificació de sòl urbanitzable sinó també la reducció de les seues dimensions per a ajustar-se al llindar establit per l’ETCV.”

El Servei d’Infraestructura Verda considera el projecte incompatible amb l’esborrany del Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda. La part septentrional del sector (123 hectàrees) està inclosa en l’àmbit del Paisatge de Rellevància Regional PRR-23 “Depressions i Serres des de la Vall de Gallinera a Castell de Castells”, considerat d’alt valor paisatgístic que cal preservar.

La Comissió d’Avaluació Ambiental considera el Projecte incompatible fins i tot amb les determinacions del PGOU, ja que incompliria les Directrius Definitòries de l’Estratègia d’Evolució Urbana i d’Ocupació del Territori, ja que no seria possible reclassificar un nou sector sense haver desenrotllat el 50 % dels sòls urbanitzables no detallats d’ús residencial.

La Comissió també avalua la compatibilitat del Projecte amb la Xarxa Natura 2000 i conclou: “Conseqüentment l’alternativa seleccionada d’acord amb els dits criteris (alternativa 3 “sector Anibits-Margequivir”) no resulta ambientalment acceptable ja que els dos terços septentrionals del sector delimitat afecten terrenys amb un elevat valor paisatgístic i ambiental evidenciats per la pertinença simultània al Paisatge de Rellevància Regional “ PRR-23 Depressions i Serra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells” i al LIC” la Xarxa Natura 2000 “LIC Serres de Ferrer i Bèrnia”, i per tant cap intervenció pot afectar els valors protegits.”

Ecologistes en Acció es congratula d’aquest resolució de la Comissió d’Avaluació Ambiental, que dóna la raó a la lluita que des de 2002 du a terme perquè el sector d’Anibits-Margequivir no s’urbanitzara, bé en les al·legacions presentades a l’Estudi d’Impacte Ambiental, bé en la lluita contra l’aprovació del Pla Parcial en 2011 i la seua anul·lació aconseguida en els tribunals en 2014. Aquesta resolució hauria de fer reflexionar l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià i els representants polítics de tots els partits i buscar alternatives que siguen compatibles amb els valors ambientals i paisatgístics que alberga el seu terme municipal.

Modificación del PGOU de Callosa d’Ensarrià

  • Ante la propuesta de modificación del PGOU de Callosa d’Ensarrià en el sector Anibits-Margequivir: Ecologistas en Acción se alegra por la emisión del documento de alcance por parte de la comisión de evaluación ambiental que declara su inviabilidad ambiental y entierra el proyecto definitivamente.
  • El proyecto es incompatible con la estrategia territorial de la comunidad valenciana al superar el techo del aumento de la superficie urbanizable permitida. Además es incompatible con la preservación de la infraestructura verde y el paisaje pues más de 100 hectáreas están incluidas en la red natura 2000 y en el paisaje de relevancia regional PRR-23.

La Comisión de Evaluación Ambiental ha aprobado por fin en su sesión del 27 de abril, después de dos convocatorias fallidas en las que por distintas razones se retiró del Orden del Día, el Documento de Alcance del Proyecto de modificación del PGOU de Callosa d’en Sarrià en el sector Anibits-Margequivir, en el procedimiento de Evaluación Ambiental Territorial Estratégica. Ese Proyecto impulsado por el Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià en 2015, que contaba con la unanimidad de las fuerzas políticas del mismo, pretendía revertir la Sentencia del TSJCV que en noviembre de 2014 a instancias de Ecologistas en Acción del País Valenciano, anuló el PGOU en ese sector y el Plan Parcial del mismo aprobado en 2011, declarando como no urbanizable 160 hectáreas de suelo en las faldas de la Sierra Bernia, la mayoría incluidas en el Lugar de Importancia Comunitaria “Serres de Bèrnia i Ferrer” y de la Zona de Especial Protección para las Aves “Muntanyes de La Marina”.

El Proyecto pretendía reclasificar 137 hectáreas de suelo no urbanizable de protección paisajística y forestal a suelo urbanizable, para ubicar 1.522 viviendas (415 en bloques de pisos de 3 alturas y 975 en bloques de 4 alturas, y el resto en chalets unifamiliares), 100 habitaciones de hotel y dos campos de golf, uno de 18 hoyos y otro de prácticas, con una extensión de 524.409 m2. La propiedad de los terrenos corresponde a Arquitectura y Construcción de Vanguardia (antes Miragolf Playa), dirigida por·Sergio·Vidal·Balaguer·, deudor de algunos millones de euros a Hacienda.

La mayoría de los informes sectoriales de las distintas Consellerias y Servicios consideran al proyecto incompatible con las normativas sectoriales (PATRICOVA, PATFOR, Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana-ETCV, Ley de Movilidad Sostenible, etc). Es interesante la apreciación, ya anotada en las observaciones hechas por Ecologistas en Acción del País Valenciano, de que el visto bueno del Proyecto requeriría la revisión completa del planeamiento. La Comisión rechaza el planteamiento del Proyecto en el estudio de las cuatro alternativas de ubicación de la urbanización, y se reafirma en proclamar la vigencia de la existencia y buen estado de los hábitats de interés comunitario en el sector, puestos en cuestión, así como los valores paisajísticos del sector, y la vigencia de la primera Declaración de Impacto Ambiental del PGOU de marzo de 2004, en el que en ese sector se encontraron valores para clasificarlo como Suelo No Urbanizable de Protección de Montes. Por presiones del propio Ayuntamiento y basándose en informes que negaban la existencia de los valores ambientales presentes en el sector, esa DIA original fue modificada para declarar urbanizable el mismo, por una Conselleria de Medio Ambiente dirigida por el Conseller Rafael Blasco, hoy en prisión y condenado por corrupción.

Dada la gran superficie que se declaró como suelo urbanizable en el PGOU aprobado en 2006 (más de 3,5 millones de m2), se supera el umbral establecido por la ETCV para Callosa d’en Sarrià de nuevos suelos urbanizables en el horizonte de 20 años (423.805 m2), con casi 900.000 m2 de suelo urbanizable no desarrollado junto al casco urbano. Por tanto “La reclasificación de un nuevo sector de suelo urbanizable residencial requeriría (al margen de la idoneidad respecto de la localización) no solo la desclasificación de suelo urbanizable sino también la reducción de las dimensiones del mismo para ajustarse al umbral establecido por la ETCV.”

El Servicio de Infraestructura Verde considera el Proyecto incompatible con el borrador del Plan de Acción Territorial de Infraestructura Verde. La parte septentrional del sector (123 ha) está incluida en el ámbito del Paisaje de Relevancia Regional PRR-23 “Depresiones y Sierras desde la Vall de Gallinera a Castell de Castells”, considerado de alto valor paisajístico que hay que preservar.

La Comisión de Evaluación Ambiental considera el Proyecto incompatible incluso con las determinaciones del PGOU, ya que incumpliría las Directrices Definitorias de la Estrategia de Evolución Urbana y de Ocupación del Territorio, pues no sería posible reclasificar un nuevo sector sin haber desarrollado el 50 % de los suelos urbanizables no pormenorizados de uso residencial.

La Comisión también evalúa la compatibilidad del Proyecto con la Red Natura 2000 y concluye: “Consecuentemente la alternativa seleccionada de acuerdo con dichos criterios (alternativa 3 “sector Anibits-Margequivir”) no resulta ambientalmente aceptable ya que los dos tercios septentrionales del sector delimitado afectan a terrenos con un elevado valor paisajístico y ambiental evidenciados por la pertenencia simultánea al Paisaje de Relevancia Regional “ PRR-23 Depresiones y Sierra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells” y al LIC” la Red Natura 2000 “LIC Serres de Ferrer y Bèrnia”, y por lo tanto ninguna intervención puede afectar a los valores protegidos.”

Ecologistas en Acción se congratula de este resolución de la Comisión de Evaluación Ambiental, que da la razón a la lucha que desde 2002 lleva a cabo para que ese sector de Anibits-Margequivir no se urbanizara, bien en las alegaciones presentadas al Estudio de Impacto Ambiental, bien en la lucha contra la aprobación del Plan Parcial en 2011 y la anulación del mismo conseguida en los tribunales en 2014. Esta resolución debería hacer reflexionar al Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià y a los representantes políticos de todos los partidos y buscar alternativas que sean compatibles con los valores ambientales y paisajísticos que alberga ese término municipal.