Amigos de la Tierra, COAG, Ecologistes en Acció i Greenpeace, amb la col·laboració de Científics pel Medi Ambient (CIMA) i investigadors, han presentat la Declaració de personalitats i organitzacions de la societat civil sobre les aplicacions de la biotecnologia en la modificació genètica de plantes, enfront de l'amenaça que representen per a l'agricultura i la sostenibilitat. Democràcia, precaució i medi ambient.

Aquest document compta amb el suport d'una gran representació de la societat, que inclou investigadors, docents universitaris, organitzacions professionals agràries, associacions ecologistes, de consumidors, de productors d'agricultura ecològica, ONG de desenvolupament i entitats privades, entre d'altres.

Enfront de les promeses de la indústria dels transgènics, aquesta Declaració denuncia els perills i els impactes de la seua introducció en el medi ambient i en els nostres plats. L'ampli suport social evidencia que els transgènics són una qüestió que afecta el conjunt de la societat. La classe científica és una part important del debat i la societat en el seu conjunt és a més qui ha de prendre les decisions que afecten l'agricultura, l'alimentació, les aplicacions dels transgènics i el dret a produir i consumir en llibertat.

Aquest és un moment clau en el debat sobre els transgènics. Mentre que França s'afegeix als països de la Unió Europea que prohibeixen el cultiu de panís transgènic, basant-se en una sèrie d'informes científics que alerten dels impactes ambientals sobre la flora i la fauna i de les incerteses sanitàries, l'Estat espanyol continua sent el principal productor de panís transgènic, amb més de 75.000 hectàrees cultivades l'any 2007.

Els elements científics que han originat la decisió del govern gal mostren una sèrie de conseqüències dels panissos tipus Bt (un d'ells el que es cultiva a Espanya, el MON 810) sobre el medi ambient i la salut, com ara la impossibilitat d'evitar la contaminació a altres agricultors, la generació de resistències en plagues i els efectes tòxics sobre diversos tipus d'organismes presents en els ecosistemes, el canvi en la caracterització molecular (el gen que es comercialitza no és el que es va aprovar al 1998, ha variat, i per tant molts efectes sobre el medi ambient es desconeixen), els impactes sobre els polinitzadors, la toxicitat a llarg termini sobre els sers humans, la persistència de les toxines produïdes, etc.

Recentment a Brussel·les, el comissari europeu de Medi Ambient Stavros Dimas ha proposat la prohibició de dos panissos transgènics pels riscos que suposen per al medi ambient, basant-se en les evidències dels potencials danys ambientals. Ja durant la disputa comercial amb Estats Units davant de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) sobre productes transgènics, la pròpia UE va argumentar que els cultius Bt no haurien de ser ara com ara cultivats per la falta de coneixements sobre els seus impactes ambientals a llarg termini.

Les organitzacions promotores d'aquesta Declaració esperen que servisca per a impulsar un debat fonamental com és el de la introducció dels transgènics, que el Govern prenga nota de l'aclaparadora oposició social enfront de la seua imposició en l'agricultura i l'alimentació i que el Ministeri d'Agricultura reconsidere la seua aposta transgènica i oriente l'agricultura espanyola cap a solucions ambientalment i socialment sostenibles.


Democràcia, precaució i medi ambient

Declaració de personalitats i organitzacions de la societat civil sobre les aplicacions de la biotecnologia en la modificació genètica de plantes, enfront de l'amenaça que representen per a l'agricultura i la sostenibilitat.

Els organismes modificats genèticament (OMG) s'obtenen mitjançant l'enginyeria genètica, que permet crear plantes, animals i microorganismes manipulant els seus gens. En els últims anys, aquesta tècnica s'ha utilitzat per a intentar introduir noves característiques en cultius i, des de fa poc més d'una dècada, se sembren en alguns països varietats modificades genèticament (MG) principalment de soja, panís, cotó i colza. A pesar de la ingent propaganda sobre multitud de funcionalitats, les varietats comercials incorporen tan sols dues característiques: la resistència a insectes plaga i/o la tolerància a un herbicida determinat. Un 81% de la superfície d'OMG cultivada en el món són plantes resistents a herbicides [1]

Aquesta tecnologia no és una simple prolongació de la millora vegetal duta a terme per l'agricultura tradicional: en permetre franquejar les barreres entre espècies, crea sers vius que no podrien obtindre's en la natura o amb les tècniques tradicionals de millora genètica. D'altra banda, els coneixements científics actuals no són suficients per a predir amb exactitud totes les conseqüències de la manipulació del nou organisme en el qual s'han introduït gens estranys (sovint desregulats en el seu nou entorn), ni la seua evolució i interacció amb altres sers vius una vegada alliberat un OMG al medi ambient. Segons la Comissió Europea mateixa, “el procés de creació d'organismes modificats genèticament està envoltat d'incerteses, que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos [2]”. Ara com ara, es tracta d'una tecnologia amb un nivell d'imprecisió molt elevat i els efectes del qual són impredicibles tant a curt com a llarg termini.

Després d'11 anys de cultiu, s'ha comprovat que les llavors modificades genèticament no reporten els beneficis promesos per la indústria biotecnològica:
- Com a mitjana no redueixen l'ús de productes químics en el camp, sinó ben al contrari. Per exemple, als EEUU els tres principals cultius MG han conduït des de 1996 a augmentar l'ús d'agrotóxicos en 55.000 tones [3], amb enormes increments en el volum d'herbicides aplicats a la soja, al cotó i a al panís tolerant a herbicides.
- Els seus rendiments són menors, o en el millor dels casos equivalents als de les varietats no MG, tal com ho ha reconegut recentment el Departament d'Agricultura dels EEUU [4], per la qual cosa els arguments d'eficiència en l'ús de recursos com ara el sòl, l'aigua o els combustibles no tenen fonament.
- Els seus impactes sobre el medi ambient estan cada vegada més documentats: contaminació d'espècies silvestres emparentades, reducció de la biodiversitat, contaminació química del sòl i dels aqüífers són alguns dels problemes associats al cultiu d'OMG.
- No han aportat millores en la qualitat dels aliments, sinó grans incerteses sobre la innocuïtat dels productes que contenen ingredients MG, sobretot a mitjà i llarg termini.
- Per als agricultors, l'aparició de males herbes i d'adventícies resistents a diversos herbicides associada als cultius MG, comença a ser motiu de preocupació als EEUU i a Canadà. En el cas dels cultius insecticides,es reconeix que és inevitable l'evolució i proliferació d'insectes plaga resistents: qüestió de temps únicament. Això obligarà els agricultors convencionals a recórrer a plaguicides cada vegada més agressius i costosos,mentres que la pèrdua d'eficàcia d'insecticides naturals, com el Bt, serà un greu perjuí per a l'agricultura ecològica.
- No contribueixen a alleujar la pobresa ni la fam al món. Al contrari, les aplicacions comercials de la biotecnologia en l'agricultura estan augmentant l'abisme que separa pobres i rics. Un dada significativa: la major part de les collites MG es destinen a alimentació ramadera per a satisfer el consum de carn –molt sovint excessiu- dels països rics.

Si bé la Unió Europea (UE) és una de les regions del món amb una regulació més estricta sobre OMG, resulta difícil que els ciutadans europeus puguen confiar en les institucions responsables d'aprovar i vetlar per la seguretat d'aquests productes. En primer lloc, perquè el procediment d'aprovació és clarament antidemocràtic: la Comissió Europea té l'última paraula i pot autoritzar l'entrada d'un nou OMG en el mercat europeu encara que una majoria dels estats membres s'hagen pronunciat en contra. Tots els OMG aprovats per a comercialitzar-se en la UE des que va finalitzar la moratòria al 2004, han sigut aprovats per la Comissió Europea utilitzant aquesta prerrogativa. Per la seua banda, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que emet recomanacions per a les noves autoritzacions, ha sigut objecte en els últims mesos de dures recriminacions per part d'estats membres per la seua falta de transparència i per no tenir en compte adequadament les objeccions dels estats membres en el procés d'avaluació. D'altra banda, els estudis científics en què es basa l'avaluació prèvia a l'autorització són realitzats per les pròpies empreses, sense que siga possible en molts casos verificar les dades i resultats de manera independent. Però el que més desconfiança ha generat són els casos d'OMG aprovats a pesar de l'existència de grans incerteses, o pitjor encara, a pesar d'evidències sobre la seua perillositat per a la salut i/o el medi ambient.

Per exemple, al 2007 un grup d'experts del Departament d'Enginyeria Genètica de la Universitat de Caen, França, va publicar en la revista científica “Archives of Environmental Contamination and Toxicology” un estudi en què es demostra que les rates de laboratori alimentades amb el panís MON 863 de Monsanto mostren signes de toxicitat en el renyó i en el fetge [5]). L'estudi analitza els resultats presentats per Monsanto a la Comissió Europea per a obtenir l'autorització de comercialització en la UE del MON 863, un panís que produeix un nou insecticida anomenat “Cry3Bb1 modificat”. No obstant això, la Comissió Europea va concedir llicències per a comercialitzar aquest panís tant per al consum humà com per al consum animal. S'han fet crides als governs perquè emprenguen una reavaluació urgent de tots els altres productes transgènics aprovats, i una revisió estricta dels mètodes d'anàlisi actuals.

Un altre exemple és el del panís Bt 176. El cultiu comercial de transgènics va arribar a l'agricultura espanyola al març de 1998 [6] amb aquest panís de Ciba Geigy, avui Syngenta. Aquest panís conté una modificació genètica amb tres gens que permeten produir una toxina capaç de matar insectes com el barrinador i altres lepidòpters (papallones i arnes), ser tolerant a l'herbicida glufosinat d'amoni i aportar resistència a l'antibiòtic ampicilina [7]. L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) va retirar, a l'octubre de 2001, les varietats Bt 176 de la llista de productes transgènics registrats, atés que presentaven risc d'aparició de resistència en els insectes [8]. Tot i això, el Govern espanyol va autoritzar noves varietats Bt 176 casi un any i mig més tard de l'aparició d'aquestes evidències. A l'abril del 2004, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un informe en què recomanava la prohibició, a partir de gener del 2005, del cultiu de determinats transgènics, entre ells el Bt 176. Posteriorment, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA) va anunciar que en aqueixa data la sembra de panís Bt 176 es prohibiria al territori espanyol . L'any 2005 el Govern va continuar reconeixent que s'està permetent el cultiu d'un panís la comercialització del qual està prohibida segons l'article 4 (2) de la Directiva 2001/18, a partir del 31 de desembre de 2004.Encara no s'ha informat sobre els impactes generats durant els més de set anys de cultiu.

L'anàlisi de riscos del panís MON 810 (el tipus de panís transgènic que es cultiva a Espanya), aprovat per l'UE en 1998 sota la Directiva 90/220/CE, no va incloure aspectes fonamentals com els efectes a llarg termini sobre la salut humana i/o animal o els impactes indirectes o diferits sobre el medi ambient, exigits per l'actual legislació [9]. És imprescindible actualitzar l'esmentada anàlisi de riscos, sobretot tenint en compte la falta d'informació exacta sobre els gens continguts en l'ADN del MON 810 en el moment de la seua aprovació i els resultats d'estudis de caracterització posteriors, que suggereixen que l'ADN del panís ha patit reordenacions i/o supressions arran de la transformació [10]. Així mateix, resulten preocupants les similituds de la proteïna Cry1Ab producida pel MON 810 amb la proteïna Cry9C del panís StarLink (retirat al 2000) que presenta característiques potencialment al·lergèniques.

Quant als impactes d'aquestos panissos MON 810 sobre la salut o el medi ambient, és important destacar que l'únic Pla de Seguiment disponible a nivell europeu és un document lliureat per Monsanto l'any 1995, quan la companyia va sol·licitar el permís de comercialització, sense que hi haja hagut cap actualització d'aleshores ençà. Aquest Pla no cobreix cap dels assumptes científics sobre els quals es discuteix des de l'aprovació d'aquest panís i que, segons la Directiva 2001/18/CE, haurien de ser tinguts en consideració, inclosa l'estructura del genoma després de la integració d'un gen estrany, els riscs per a organismes no-objectiu, els canvis en les rutes metabòliques secundàries de les plantes i l'excreció i acumulació edàfica de la toxina Bt.

En un informe recent [11], es demostra l'alta variabilitat del contingut de la toxina insecticida Bt present en els panissos MON 810. La investigació, realitzada al 2006 a partir de més de 600 mostres arreplegades a Espanya i Alemanya conclou que les concentracions de toxina Bt en les plantes són altament impredicibles i variables, per la qual cosa, per exemple, les plantes d'un mateix camp arriben a diferir entre si fins a 100 vegades. A més, la concentració de toxina és completament diferent dels nivells oferits per Monsanto quan va sol·licitar l'autorització per a comercialitzar aquest panís. Aquestes dades afegeixen noves incerteses i preocupacions pel que fa a la seguretat i la qualitat del panís transgènic, i posen en dubte el sistema d'autoritzacions de l'UE.

A l'igual que el conjunt dels europeus, una majoria de la població de l'Estat espanyol s'oposa als aliments transgènics. En l'Eurobaròmetre de maig de 2006, la dada més significativa és que només el 34% dels espanyols està d'acord que es fomente la biotecnologia aplicada a la producció d'aliments. Així mateix, un estudi de març de 2004 del Centre d'Investigacions Sociològiques revelava que prop del 70% dels espanyols considera la modificació genètica de certs cultius perillosa per al medi ambient; i el baròmetre espanyol de setembre de 2006, que els aliments transgènics són una de les dues qüestions relacionades amb l'alimentació que més preocupen els espanyols.

D'altra banda, s'ha demostrat clarament que no és possible la coexistència entre cultius MG i ecològics o convencionals. Els nombrosos casos de contaminació al llarg de tota la cadena alimentària, des de les llavors fins al producte final, són una demostració clara que la contaminació transgènica és inevitable. La contaminació de les llavors –que pot assolir proporcions gens menyspreables en poc de temps, com s'ha demostrat als EUA- adquireix especial gravetat pel seu caràcter irreversible, que impedeix una possible marxa arrere en cas de ser necessària la retirada del mercat de determinats OMG. D'ací l'exigència irrenunciable que s'aplique el principi de precaució, relegat a l'oblit actualment en permetre's el cultiu de varietats MG en els nostres camps i la introducció d'ingredients transgènics en els nostres plats.

La utilització de l'enginyeria genètica en l'agricultura no pot considerar-se un simple ferrament de producció. El debat sobre els cultius MG va molt més enllà de la mera aplicació d'una tecnologia nova i planteja certes qüestions ètiques que la societat no pot eludir:
- Actualment, els esmentats cultius beneficien exclusivament les poques multinacionals que els desenvolupen i comercialitzen, i que els estan intentant imposar agressivament en tot el món. Els grans interessos econòmics en joc donen lloc a tot tipus de pressions polítiques per part de les empreses agrobiotecnològiques i d'alguns governs, menyspreant totalment consideracions ambientals i socials.
- Està en joc ni més ni menys que el control de l'agricultura i l'alimentació en unes poques mans, la qual cosa pot conduir a una situació molt perillosa per a la independència i la supervivència de pobles, països i del conjunt de la humanitat.
- La utilització de l'enginyeria genètica en l'agricultura no fa més que exacerbar els efectes perniciosos d'una producció industrialitzada i insostenible, que no afavoreix els petits agricultors, ni respecta el medi ambient ni reparteix equitativament les riqueses.

El món necessita enfocaments agrícoles sostenibles i és hora que els governs i els especialistes dediquen les seues energies i recursos a desenvolupar tecnologies i polítiques compatibles amb la protecció del medi ambient, una producció segura i de qualitat i un repartiment just entre tots els sers humans.

Notas

[1] James, C. 2006. Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops: 2006. ISAAA Brief No. 35. ISAAA: Ithaca, NY.

[2] European Communities – Measures Affecting the Approval and Marketing of Biotech Products (DS291, DS292, DS293). First Written Submission by the European Communities. Geneva. 17 May 2004.

[6] Ordre 7052 de 23 de març de 1998 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, mitjançant la qual es disposa la inscripció de varietats de panís en el Registre de Varietats Comercials

[7] L'ús de gens marcadors de resistència a antibiòtics ha sigut àmpliament condemnat per organismes com ara la FAO, la Royal Society i el Pasteur Institute, als quals preocupa que aquests gens puguen crear resistències en microorganismes i generar problemes sanitaris en humans i animals.

[8] Sloderbeck, P. Current status of Bt Corn Hybrids. Kansas State University, K. State Research and Extension, Southwest Area Extension Office, Garden City, 2002, Kansas.

[9] Annex II de la Directiva 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de març de 2001 sobre l'alliberament intencionat en el medi ambient d'organismes modificats genèticament.

[10] Comunicat de premsa d'ISIS, 9-4-2004, Comment on Assessment ReportC/GB/02/M3/03 (herbicide tolerant and insect resistant hybrid maize, NK603xMon810), Institute of Science in Society

[11] «Quina quantitat de toxina Bt produeixen realment les plantes de panís transgènic MON810?». Resum en castellà