La contaminació per ozó troposfèric o «ozó dolent» es desconeix per gran part de la població, però causa cada any 17.000 morts prematures a Europa, 1.800 d’elles a l’Estat espanyol, més que els accidents de trànsit. Dues terceres parts dels cultius i bona part dels nostres boscos i espais naturals suporten nivells d’ozó que danyen la vegetació.
Aquest contaminant, que no surt dels tubs d’escapament ni de les xemeneies, afecta més a les zones periurbanes i rurals que al centre de les ciutats, especialment en les tardes assolellades de la primavera i l’estiu, quan les elevades temperatures activen la formació i acumulació d’ozó en nivells perillosos per a la salut, a partir dels contaminants emesos pel trànsit urbà i interurbà, el transport marítim i aeri a les capitals amb ports i aeroports importants i algunes indústries com les centrals tèrmiques i incineradores.
L’Estat espanyol és un dels països europeus més afectats per la contaminació per ozó troposfèric. Durant l’any 2016, en un terç de les 125 zones en què es divideix el territori espanyol, amb 350.000 quilòmetres quadrats i 18 milions d’habitants, s’han depassat els objectius legals per a la protecció de la salut i per a la protecció de la vegetació, especialment a Madrid i el Mediterrani. Si atenem a la recomanació de l’OMS, la mala qualitat de l’aire és generalitzada en tot l’Estat, excepte la cornisa cantàbrica i Canàries.
Per això, Ecologistes en Acció ha iniciat una campanya d’informació a la població sobre l’ozó troposfèric, que durant la primavera i l’estiu del 2017 contempla una exposició divulgativa itinerant i tallers sobre contaminació per ozó que recorreran mig centenar de centres públics de Catalunya, Extremadura, País Valencià i Valladolid, així com sis jornades de sensibilització a Barcelona, Mèrida, València i Valladolid. Com en anys anteriors, s’identificaran i difondran els nivells de contaminació més elevats.
L’objectiu la campanya és divulgar les causes i les conseqüències d’aquest greu problema ambiental, i reduir l’exposició a la contaminació especialment dels grups més sensibles: nens i nenes, persones majors, dones embarassades, esportistes i persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars; evitant realitzar esforços a l’aire lliure en les hores centrals del dia i la caiguda de la tarda, quan els nivells d’ozó són més elevats.
Una qualitat de l’aire adequada ha de passar perquè la ciutadania conegui en tot moment l’estat de l’aire que respira, i perquè s’estableixen plans d’acció que redueixin la pol·lució causada per l’ozó. Dotze comunitats autònomes i el Ministeri de Medi ambient segueixen sense elaborar els preceptius plans de millora de la qualitat de l’aire per a les zones més afectades.I autoritats com el Govern de Balears, la Junta d’Extremadura o la Xunta de Galícia segueixen sense informar dels episodis de molt elevada contaminació, que ja s’han iniciat en una arrencada de la primavera que està resultant especialment complicat.
De fet, enguany, són gairebé un centenar les estacions de mesurament d’ozó troposfèric que ja han superat més de 25 dies la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre les 450 repartides per tot l’Estat. Una quinzena d’elles també han superat l’objectiu legal establert per a l’ozó troposfèric, anticipant una temporada estival que amenaça ser la pitjor de l’última dècada.
La situació és especialment preocupant a Balears, que ha encadenat un mes i mig per sobre del límit legal, amb 45 superacions del llindar d’informació a la població a Mallorca, una situació sense precedents a hores d’ara de l’any, sense que el Govern de les illes hagi complert amb la seva obligació legal d’avisar a la població perquè es pugui protegir. Posar aquí l’enllaç a la notícia
L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó «dolent» per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, un increment del risc de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars. A més d’afectar la salut de les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius.
