Carta oberta a l’Ajuntament de La Bisbal i a les altres administracions amb competències en el control i gestió de l’aigua

El 4 d’agost farà un any que els veïns de La Bisbal d’Empordà, Forallac i Fontanilles vam saber que l’aigua de l’aixeta no era apta ni per beure ni per cuinar, per la presència de diuron i terbutilazina en concentracions per sobre dels nivells permissibles, posteriorment també s’ha trobat carbendazim.

Poc desprès un grup de veïns i entitats socials ens varem organitzar en una Plataforma “Aigua Clara” [1] per conèixer d’on presumiblement venien aquests contaminants, evitar-los i prevenir-nos.

D’immediat els ajuntaments afectats varen organitzar camions cuba per a repartir aigua potable i poc desprès junt amb l’Agència Catalana de l’Aigua varen instal·lar uns filtres de carbó actiu, cars i provisionals, com a sortida d’emergència per restablir el subministrament d’aigua amb garanties sanitàries per al consum humà. Desconeixem les mesures adoptades per recuperar l’aigua de l’aqüífer que en aquells moments es trobava sota mínims històrics.

La plataforma desprès de mesos de analitzar la problemàtica i mantenir contactes amb les diferents administracions no hem arribat a conclusions convincents més aviat han augmentat els nostres interrogants.

Constatem:

  1. El canvi climàtic malgrat els nombrosos estudis sobre les seves conseqüències encara no tenim acords suficients per aturar-ho i aquest es caracteritza per llargues sequeres combinades amb pluges torrencials motiu pel qual es detecten contaminants en concentracions elevades per manca de dilució en l’aigua.
  2. El diuron, terbutilazina i carbendazim son herbicides fitosanitaris persistents i també usats com a desinfectants per altres activitats, prohibida la seva comercialització per la UE des de 2008 pel seu caràcter cancerigen. A més d’aquests contaminants, coneixem la potencial toxicitat del glifosfat i la llarga llista de disruptors endocrins que malauradament ens envolten i ens fan vulnerables a noves malalties.
  3. Espanya és dels pocs països de la UE (junt a Portugal, Txèquia, Eslovàquia i Romania) on es permeten els transgènics i dins del l’estat espanyol Catalunya n’és la capital. El 72% del blat de moro ferratger conreat al Baix Empordà és transgènic, sobre tot varietat Bt corn, és a dir que té el seu genoma modificat per la inclusió d’un gen de Bacilllus thuringiensio. Els transgènics no es fabriquen per alimentar la població, són una estratègia de negoci dissenyats per optimitzar beneficis i van sempre acompanyats per un paquet d’herbicides que contaminen l’aigua.
  4. El consum d’aigua per reg, industria i activitats lúdiques jardins i piscines, junt a pous il·legals i/o sense comptador és preocupant en un país mediterrani amb poca pluja i mal distribuïda.
  5. Els aqüífers son les nostres reserves d’aigua i calen mesures preventives per evitar-ne la contaminació. En concret el del Daró esta molt malmès i cal protegir-lo. Obrir nous pous i extreure més aigua al riu Ter ja sense cabal ecològic pels transvasaments a l ‘àrea Barcelona i zones turístiques del litoral, és seguir el model de transvasaments cada cop més llunyans que no resolen el problema sinó que el traslladen a una altre zona.

Davant d’aquest panorama considerem prioritari pel bé de la ciutadania:

  1. Que les autoritats competents fessin públics els resultats de les Investigacions i conclusions sobre l’origen del problema, les mesures preventives adoptades per a respectar el Principi bàsic de Precaució i l’Article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans que protegeix el medi ambient i disposa que “cada ciutadà té dret a un medi ambient sa”.
  2. Que s’estableixin distàncies de seguretat als pous d’aigua potable, es protegeixin les zones de recarrega del aqüífer i que l’afluent que surt de la EDAR de La Bisbal no quedi estancat recarregant els pous.
  3. Que es faci una campanya educativa i informativa per a fomentar l’estalvi d’aigua, l’agricultura de proximitat evitant el consum de productes de països llunyans que es recol·lecten abans d’hora per afavorir la conservació i que tant afecten al canvi climàtic amb el transport per vaixell, avió i camions.
  4. Que a les escoles i residències d’avis on hi ha població vulnerable es facin acords amb cooperatives de consum saludable i de proximitat per garantir la qualitat dels productes alimentaris.

Tanmateix, considerem que a mig termini cal:

  • Que es mantingui i promocioni la agricultura integrada com element de sobirania alimentaria, identitat i valor afegit al nostre paisatge però amb una agricultura local integral, sense contaminants, amb un ús respectuós amb l’aigua i es treballi per la recuperació de varietats de conreu pròpies del territori tal com estan promovent “Som lo que sembrem” i com s’ha fet a l’Alt Empordà amb el blat autòcton de la zona per elaborar farines pròpies que tant èxit tenen.
  • Que es faci un pacte amb propietaris de terres per alliberar conreus avui desatesos per fomentar els joves pagesos que volen conrear la terra tal i com feien els nostres avantpassats i ampliar el minso 2% de producció primària de les nostres terres.
  • Que es promocionin els horts comunitaris de conreu ecològic (preferiblement a la zona de seguretat dels pous).
  • Que malgrat que l’executiu català no té competències per prohibir els conreus transgènics, si que pot posar requisits i condicionants com es fa al país basc i també pot informar tal i com declara Antoni Casademont del sindicat Unió de Pagesos que és possible aconseguir rendiments similars amb varietats no modificades genèticament
  • Que es recuperi la gestió municipal de l’aigua ja anunciada, atès la importància d’aquest bé escàs que cal preservar amb un model de gestió comunitària en benefici de tots.

Tot i agraint la atenció amb la que les administracions públiques ens han rebut, ara, desprès d’un any creiem que cal donar un pas més endavant.




Visitants connectats: 756